Dijous 27/11:

Descripció de l’activitat
Durant aquesta jornada, a més de continuar amb el procés d’observació a l’aula, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la reunió de la CAEI del centre. Aquesta reunió constitueix un espai clau de coordinació entre els diferents professionals, on es fa el seguiment dels casos més rellevants i es prenen decisions conjuntes sobre les mesures educatives i psicopedagògiques a implementar.

Un cop finalitzada la sessió, vaig mantenir una conversa amb l’especialista de l’EAP amb l’objectiu de compartir el cas que estic observant i presentar-li les primeres propostes i estratègies d’intervenció que començo a elaborar a partir de l’observació a l’aula. La trobada es va desenvolupar en un clima de col·laboració i interès, fet que va facilitar el contrast de la meva mirada inicial amb l’expertesa d’una professional externa al centre.

L’especialista va comentar que encara no havia pogut observar l’infant directament, però que tenia la intenció de fer-ho en les properes setmanes per oferir una valoració més completa. Tot i això, a partir de la informació compartida, va considerar que les propostes plantejades eren coherents i adequades, i va suggerir alguns ajustaments per millorar l’efectivitat de les estratègies, aportant matisos que no havia contemplat inicialment.

Objectius
– Comprendre el funcionament i la importància de la CAEI com a espai de coordinació del centre.
– Contrastar les primeres impressions i propostes d’intervenció amb una professional de l’EAP.
– Enriquir les estratègies d’assessorament a partir de l’aportació d’una mirada externa.
– Preparar amb més fonament la futura reunió amb la tutora de l’infant.

Reflexió personal
El treball en xarxa i la coordinació entre professionals són elements essencials en l’atenció a la diversitat i en la intervenció psicopedagògica. Tal com recull el model d’escola inclusiva, la resposta educativa als infants amb necessitats específiques requereix una mirada compartida i consensuada entre els diferents agents implicats (docents, equips d’orientació i serveis externs).

La participació en la reunió de la CAEI i la posterior conversa amb l’EAP m’han permès prendre consciència de la importància de contrastar les pròpies hipòtesis amb altres professionals, evitant mirades parcials o esbiaixades. Aquest procés de contrast no només valida la pràctica, sinó que la millora, aportant nous elements d’anàlisi i ajustament que repercuteixen directament en la qualitat de la intervenció.

Avaluació de la intervenció
La valoració d’aquesta actuació és molt positiva. El grau de satisfacció és elevat, ja que la trobada amb l’EAP ha permès validar les primeres propostes i reforçar la seguretat en el plantejament de les estratègies. Com a indicadors rellevants destaquen la coherència de les propostes, la qualitat de les aportacions rebudes i la sensació de major preparació per afrontar la reunió amb la tutora de l’infant. Aquesta experiència contribueix a una millor presa de decisions i a la possible reorientació de la intervenció si es considera necessari.

Observacions personals
A nivell personal, aquesta experiència posa de manifest la importància de la humilitat professional i de la disposició a revisar les pròpies idees. També s’evidencia la riquesa del treball col·laboratiu i la necessitat de disposar d’espais formals de coordinació que permetin compartir responsabilitats i mirades. Aquesta vivència reforça la coherència entre la teoria sobre el treball interdisciplinari i la pràctica real als centres educatius.

Divendres 21/11 i dilluns 24/11

Descripció de l’activitat
Durant aquesta primera setmana de pràctiques he iniciat la fase 1 del pla d’assessorament, centrada en l’observació i el primer contacte amb els infants implicats. Prèviament, havia mantingut una reunió amb la tutora de pràctiques per validar el pla d’intervenció i acordar que el focus inicial seria un infant concret. Tanmateix, en la primera trobada amb la tutora de l’aula, se’m va presentar un segon cas que no estava previst inicialment i que també requeria atenció psicopedagògica. Davant d’aquesta nova situació, es va consensuar que els primers dies es dedicarien a l’observació de tots dos infants per tal de valorar de manera global les seves necessitats i la seva dinàmica dins l’aula.

Per iniciar el procés d’observació de manera natural, vaig entrar a l’aula integrant-me en la rutina diària, evitant generar una sensació d’avaluació formal. Em vaig presentar de manera breu i propera, explicant que venia a col·laborar i donar suport. No vaig utilitzar cap instrument d’observació visible amb l’objectiu de captar el funcionament espontani dels infants.

Un cop a l’aula, vaig localitzar els dos infants i, abans de focalitzar-m’hi directament, vaig interactuar amb altres nens i nenes per generar un clima de confiança. Aquesta aproximació em va permetre observar la seva participació, la relació amb els companys, la resposta a les propostes de la mestra, el seguiment de les rutines i la regulació emocional. Paral·lelament, vaig intervenir puntualment per donar suport a la mestra quan va ser necessari.

Objectius
– Iniciar una observació sistemàtica i naturalitzada dels infants implicats.
– Conèixer la seva dinàmica dins l’aula i la relació amb iguals i adults.
– Detectar necessitats educatives i emocionals rellevants per al pla d’assessorament.
– Establir un primer vincle de confiança amb els infants.
– Recollir informació per orientar la posterior definició del pla d’intervenció.

Reflexió personal
L’observació naturalista en contextos educatius és una eina clau en l’avaluació psicopedagògica, ja que permet comprendre el funcionament real de l’infant en situacions quotidianes, sense la interferència que pot generar una observació excessivament estructurada. Tal com assenyalen autors com Bronfenbrenner, el desenvolupament de l’infant està profundament influït pel context, fet que reforça la importància d’observar-lo dins l’aula i en interacció amb el seu entorn habitual.

A més, la creació d’un vincle segur és un element imprescindible per a qualsevol intervenció educativa significativa, especialment en infants amb dificultats d’atenció o regulació emocional. Les petites intervencions de suport realitzades han permès iniciar aquesta relació, tot respectant el ritme i les necessitats individuals de cada infant.

Evidències:
– Registre mental de conductes observades durant les rutines diàries (entrada a l’aula, activitats dirigides, treball autònom).
– Interaccions espontànies amb els infants i observació de la seva resposta al suport individual.
– Col·laboració directa amb la mestra en moments puntuals d’acompanyament i regulació de la conducta.
(Totes les evidències han estat recollides respectant la confidencialitat i la privacitat dels infants.)

Avaluació de la intervenció
La valoració inicial d’aquesta fase és positiva. El grau de satisfacció és elevat, ja que s’ha pogut obtenir una primera visió global dels infants sense generar resistències ni incomoditats. La presència a l’aula ha estat ben acollida tant pels infants com per la mestra, i s’han establert les bases per a una intervenció posterior més específica. Com a indicadors rellevants destaquen el nivell d’atenció, la participació, la resposta al suport individual i la regulació emocional. Aquesta informació serà clau per prendre decisions i, si cal, reorientar el pla d’assessorament.

Observacions personals
Una de les principals dificultats ha estat gestionar l’equilibri entre observar i intervenir, evitant interferir excessivament en la dinàmica d’aula. També emergeix la necessitat de flexibilitat davant situacions no previstes, com la incorporació d’un segon cas. Aquesta experiència posa de manifest la importància d’una mirada oberta i ajustada a la realitat del centre, així com la coherència entre la teoria psicopedagògica i la pràctica educativa quotidiana.

*Evidència, mostra real de la intervenció realitzada al centre respectant la privacitat de les persones implicades i especialment dels infants.

Bona tarda a tothom!

En la publicació següent presento visualment i de manera resumida el pla d’assessorament psicopedagògic que realitzaré a la tutora d’I4 cap a un nen amb TEA.

L’objectiu principal és millorar la pràctica inclusiva dins les aules d’infantil mitjançant un procés d’assessorament psicopedagògic orientat a dotar a les mestres d’estratègies pràctiques per atendre a tot l’alumnat.

En la inforgrafia del Canva podreu observar les diferents fases d’aquesta intervenció.

Enllaç al Canva:
https://www.canva.com/design/DAG5oQZzuEk/cFgfb1wqPzviGAaKCywtAA/edit?utm_content=DAG5oQZzuEk&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Després de la detecció de necessitat i la planificació inicial, toca implementar les actuacions acordades amb la tutora. Amb aquesta imatge queda recollit el procés de planificació, l’assignació de responsabilitats, els instruments que s’utilitzaran en la intervenció i la temporització.

Us deixo l’enllaç perquè pugueu veure-ho sense problemes!

Implementació pla d’intervenció (Canva)

A partir de la detecció de necessitats del grup i l’anàlisi del context, he dissenyat un pla d’intervenció psicopedagògica que es durà a terme en tres sessions, centrades en el desenvolupament emocional, la motivació acadèmica i la cohesió del grup.

A continuació presento un esquema visual del pla:

https://www.canva.com/design/DAG5FFshhkA/t7ziV1xdTVzJdSZrCSM3kA/view?utm_content=DAG5FFshhkA&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=uniquelinks&utlId=h2e975ab61b

Durant els primers dies de pràctiques he pogut observar el funcionament intern del servei i les dinàmiques de coordinació entre les professionals del centre. Tot i el bon ambient i la implicació de l’equip, es pot millorar el sistema de traspàs d’informació.

Quan un infant passa per diferents professionals el mateix dia, algunes preguntes i activitats inicials es repeteixen. Això forma part del procés de diagnòstic, però la informació no queda registrada de manera comuna, i això pot generar duplicitats i pèrdua de dades. Comentant aquesta informació amb la tutora, vam acordar dissenyar un instrument compartit que agilitze el procés. A més, també es detecten, gràcies a la DAFO del Repte 2, les necessitats d’orientació a les famílies i augment de la seva participació i potenciar l’ús de recursos digitals per enriquir les sessions i millorar la motivació.

Així doncs, ens hem marcat tres línies d’actuació:

1. Crear un qüestionari unificat per centralitzar la recolllida d’informació.
2. Elaborar un butlletí digital per a les famílies amb orientacions per àmbits (aprenentatges, llenguatge i diagnòstics).
3. Implementar l’eina Wordwall amb activitats personalitzades.

Al llarg de les pràctiques he pogut observar un grup d’alumnes d’ESO que presenta dificultats emocionals i de motivació que afecten de manera directa a la qualitat dels seus aprenentatges. El context del centre indica la necessitat de reforçar competències emocionals i socials per prevenir conflictes i promoure un ambient d’aprenentatge més positiu i segur.

Al llarg de les setmanes he detectat que diversos alumnes mostren estrès, dificultats per identificar i expressar emocions, desmotivació acadèmica i una baixa percepció de competència personal. A més, el grup en general presenta moments de tensió, interrupcions freqüents i baixa cohesió. Aquestes observacions coincideixen amb les necessitats recollides anteriorment a la DAFO i en els objectius del PEC del centre, que té com a finalitat la inclusió, el benestar i el desenvolupament integral de l’alumnat.

Per això considero necessari plantejar una intervenció que ajudi l’alumnat a regular-se, identificar emocions, augmentar la motivació i millorar el vincle amb el grup.

D’aquesta anàlisi sorgeix la proposta de millora: un pla d’intervenció psicopedagògica, la qual es durà a terme en tres sessions centrades en educació emocional, motivació i cohesió de grup. L’objectiu principal és reforçar el benestar emocional i la implicació acadèmica, així com promoure dinàmiques de convivència positives. El pla combina metodologies actives, dinàmiques participatives i instruments d’avaluació que permeten mesurar el progrés i ajustar el procés.

Durant les primeres setmanes de pràctiques he pogut observar que la coordinació entre el centre psicopedagògic, les escoles i les famílies presenta mancances importants. Tot i que existeixen alguns documents interns i registres puntuals, la informació no circula de manera sistemàtica ni estructurada. Això genera variabilitat en el seguiment dels infants, duplicació de tasques i dificultats per garantir una intervenció coherent entre professionals.

A partir de la revisió documental i l’observació de sessions, he identificat diversos punts crítics: falta de registre unificat, coordinacions poc freqüents o irregulars, absència d’un model comú de retorn a les famílies, i inexistència d’un protocol clar que estableixi com ha de ser la comunicació entre els diferents agents educatius.

Davant aquesta necessitat, he iniciat la planificació d’una millora basada en el disseny i implementació d’un protocol intern de coordinació, que inclou fitxes de registre, pautes d’intervenció, models d’informe i un esquema de seguiment psicopedagògic. L’objectiu principal és establir un sistema coherent, útil i aplicable que millori la qualitat de la comunicació entre centre, escola i família.

Aquesta actuació respon al compromís professional establert pel Codi Deontològic del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC, 2013), que destaca la responsabilitat dels professionals de la pedagogia i la psicopedagogia en garantir una actuació rigorosa i una coordinació adequada amb els diferents agents educatius implicats.

A mesura que avanci el disseny i pilotatge del protocol, aniré registrant els progressos, dificultats i ajustos realitzats per garantir que la proposta final sigui útil, funcional i adaptada al centre.

06 de novembre

He tingut l’oportunitat d’assistir a una coordinació entre la mestra d’educació especial de primària i la tutora de 3r. L’objectiu de la reunió era parlar sobre les adaptacions necessàries per als alumnes i els PIs (Plans Individualitzats) que cal elaborar i els que s’han de revisar.

Durant la coordinació, he pogut observar que és la mestra especialista qui s’encarrega principalment de realitzar les adaptacions de les activitats i dels exàmens de diverses assignatures, així com de l’elaboració dels PIs, ja que la tutora disposa de poc temps degut a les seves altres responsabilitats.

He pogut veure com es defineixen les adaptacions segons les necessitats de cada alumne, i com la mestra especialista vetlla perquè els continguts siguin accessibles i ajustats als objectius educatius.