Per iniciar el procés del meu pla d’assessorament, vaig mantenir una reunió amb la meva tutora de pràctiques per presentar-li la idea general del projecte i les diferents fases que havia planificat. Durant aquesta trobada, li vaig exposar els objectius del pla, les accions previstes, així com el tipus de seguiment i eines que volia utilitzar per recollir informació i orientar l’assessorament. La tutora va valorar molt positivament la claredat del recull del pla i la definició de les fases, destacant la seva coherència i la viabilitat d’implementació.

Com que el pla estava pensat per donar suport a una mestra, li vaig comentar que em sentiria més còmoda realitzant les observacions en alguna aula d’Educació Infantil, ja que soc mestra d’Educació Infantil i així podria adaptar millor les eines i estratègies a les característiques dels infants. La meva tutora de pràctiques va coincidir amb aquesta proposta i em va confirmar que no hi havia cap inconvenient, permetent-me començar la fase d’observació dins aquest context.

La realització del pràcticum m’ha permès veure com és realment la feina d’una psicopedagoga a l’escola i com es pot influir des de l’assessorament a una mestra. Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció és que, moltes vegades, la intervenció no és tant fer activitats amb l’infant, sinó observar, analitzar i parlar amb la mestra per ajudar-la a veure què funciona i què es pot millorar.

Al principi anava una mica perduda, ja que en aquesta escola no hi ha la figura de psicopedagoga a l’etapa d’infantil i primària, però poc a poc vaig anar veient que la meva feina consistia sobretot a oferir suport, idees i estratègies adaptades a l’infant i a la dinàmica del grup. Això em va fer valorar molt la importància de l’acompanyament col·laboratiu i de treballar en equip.

A l’escola on he realitzat l’assessorament m’han fet sentir ben acollida des del primer dia, deixant-me espai dins l’aula i mostrant-se properes, cosa que ha facilitat molt la meva estada i el desenvolupament de les observacions així com de les diferents assessoraments.

Durant aquest procés, he après molt sobre com fer que les rutines siguin més clares i segures per a l’infant a través de la meva intervenció, a adaptar activitats segons les necessitats de cada alumne, a aplicar diferents proves diagnòstiques com el test de dislèxia, i a buscar diverses estratègies per treballar les dificultats específiques dels infants. També he pogut veure com les reunions de feedback amb la tutora i l’observació constant ajuden a ajustar les estratègies i a que siguin realment efectives.

A nivell personal, m’emporto la capacitat de ser flexible, de mirar les coses des de diferents perspectives i de comunicar-me millor amb els docents per ajudar-los a trobar solucions pràctiques. També he consolidat la idea que la psicopedagogia és molt més que aplicar teoria: és escoltar, observar, adaptar i acompanyar.

En resum, aquest pràcticum m’ha fet sentir que estic començant a construir la meva identitat com a psicopedagoga, amb ganes de seguir aprenent i millorant la manera com acompanyo docents i infants en l’escola.

S’ha dut a terme el tancament del pla d’assessorament psicopedagògic adreçat a una mestra d’educació infantil, orientat a millorar la resposta educativa a un infant amb necessitats específiques de suport educatiu. El procés ha inclòs observació sistemàtica a l’aula, diverses reunions de feedback amb la tutora, el co-disseny d’una tira d’anticipació de rutines, la proposta de materials sensorials, la detecció d’interessos de l’infant i l’assessorament en relació amb l’ampliació horària com a mesura d’ajust progressiu.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític
L’avaluació final posa de manifest que l’assessorament psicopedagògic, basat en l’observació directa, el diàleg professional i el co-disseny d’estratègies, afavoreix una pràctica docent més ajustada a les necessitats de l’alumnat. La creació de la tira d’anticipació, elaborada amb imatges reals i amb una progressió intencionada del nombre de pictogrames, ha contribuït a estructurar les rutines i a reduir situacions de desregulació, en coherència amb els principis de l’anticipació i el suport visual.
La proposta de materials sensorials i la detecció d’interessos de l’infant han permès orientar la intervenció cap a una mirada més funcional i motivadora, respectant els ritmes individuals i promovent la participació activa dins l’aula. Així mateix, l’assessorament en relació amb l’ampliació horària s’ha plantejat com una mesura progressiva i consensuada, atenent criteris de benestar emocional i adaptació.
Aquest procés m’ha permès comprendre la psicopedagogia com una disciplina que acompanya el docent en la presa de decisions, des d’una perspectiva inclusiva, sistèmica i preventiva, més enllà de la intervenció directa amb l’infant.

Evidències:
– Registres d’observació sistemàtica a l’aula.
– Notes de les reunions de feedback amb la tutora (anonimitzades).
– Materials elaborats i proposats: tira d’anticipació de rutines amb imatges reals i material sensorial.
– Registre dels interessos detectats de l’infant i de les adaptacions proposades.

Avaluació del pla d’assessorament
Els objectius plantejats s’han assolit de manera satisfactòria. Les estratègies proposades han estat integrades a la pràctica docent, mostrant-se funcionals i sostenibles en el temps. El pla d’assessorament es valida com una eina útil per afavorir una resposta educativa inclusiva i ajustada a les necessitats de l’alumnat.

Observacions personals
Aquest procés de tancament m’ha permès consolidar el meu rol com a psicopedagoga en formació, situant-me en una posició d’assessorament, escolta activa i construcció conjunta amb la mestra. La combinació d’observació, anàlisi i feedback constant ha estat clau per integrar teoria i pràctica i per reforçar una mirada professional basada en la col·laboració i la millora contínua.

Propostes de millora
Tot i la valoració positiva del pla d’assessorament, el procés també m’ha permès identificar alguns aspectes que es podrien millorar. Un dels principals límits ha estat el temps disponible, ja que algunes de les estratègies proposades, com la tira d’anticipació, el material sensorial o l’ampliació horària, requereixen un seguiment més llarg per poder valorar amb més profunditat el seu impacte i la seva continuïtat en el temps.

Un altre aspecte a millorar seria la sistematització de l’avaluació. Tot i que s’han utilitzat indicadors i registres d’observació, disposar de dades més comparables abans i després de la implementació de les estratègies hauria permès objectivar millor els canvis observats i prendre decisions encara més ajustades.

A més, el pla s’ha centrat principalment en l’assessorament a la tutora, fet que ha estat molt positiu, però una major implicació d’altres professionals del centre hauria pogut enriquir el procés i afavorir una resposta més compartida i coherent. De la mateixa manera, ampliar l’observació a altres espais i moments del dia hauria aportat una visió més global del funcionament de l’infant.

Finalment, com a millora futura, es podria reforçar una fase de tancament orientada a afavorir una major autonomia de la mestra, proporcionant-li eines i orientacions més sistematitzades per continuar aplicant i adaptant les estratègies un cop finalitzat l’assessorament.

*Evidències, mostres reals de la intervenció realitzada al centre respectant la privacitat de les persones implicades i especialment dels infants (rúbrica d’observació a l’aula).

Data: 9 de gener de 2026

Descripció de l’activitat:

S’ha realitzat la reunió final de valoració amb la tutora de pràctiques i l’equip del centre per analitzar els resultats del protocol, valorar l’assoliment dels objectius i establir recomanacions per a la seva continuïtat.

Objectius:

• Avaluar l’impacte global del protocol.
• Valorar l’assoliment dels objectius plantejats.
• Formular propostes de millora i continuïtat.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític:

L’avaluació final confirma que una intervenció organitzativa pot tenir un impacte significatiu en la qualitat de la pràctica psicopedagògica. Aquest procés m’ha permès entendre la psicopedagogia com una disciplina que integra intervenció directa, assessorament i millora institucional.

Evidències:

• Notes de la reunió de tancament.

Avaluació de la intervenció:

Els objectius generals i específics s’han assolit de manera satisfactòria. El protocol queda validat com a eina útil i transferible al centre.

Observacions personals:

Aquest tancament m’ha permès integrar teoria i pràctica, i reforçar la meva identitat professional com a psicopedagoga amb una mirada sistèmica i col·laborativa.

Data: 19 de desembre de 2025

Descripció de l’activitat:

S’ha aplicat el protocol amb un segon cas. Aquesta segona aplicació ha permès comparar resultats i millorar la fluïdesa en l’ús dels instruments.

Objectius:

• Consolidar l’ús del protocol.
• Comparar resultats entre casos.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític:

L’experiència amb el segon cas ha estat més fluida, fet que demostra la importància de l’aprenentatge experiencial. El protocol ha esdevingut una eina facilitadora i no un obstacle, reforçant la seva utilitat real.

Evidències:

• Registres del segon cas. (Ha sigut adaptada per tal que les dades siguin anònimes, no es pot fer una fotografia a les dades dels menors).

• Comparativa d’ajustos realitzats:

Avaluació de la intervenció:

S’observa una millora clara en la qualitat de la coordinació i en la claredat dels acords establerts.

Observacions personals:

Aquest procés m’ha ajudat a guanyar seguretat en el meu rol com a futura psicopedagoga.

Data: 12 de desembre de 2025

Descripció de l’activitat:

S’ha iniciat el pilotatge del protocol amb un primer infant del centre. S’han utilitzat les fitxes de registre de sessions i la pauta de coordinació amb l’escola per estructurar la informació i els acords presos.

Objectius:

• Posar a prova l’aplicabilitat real del protocol.
• Detectar dificultats en el seu ús.
• Valorar la utilitat de les eines dissenyades.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític:

El pilotatge del protocol amb el primer cas ha permès confirmar la funcionalitat dels instruments dissenyats prèviament, especialment de les taules de registre i de la pauta de coordinació. L’estructura clara dels documents ha facilitat l’organització de la informació, la sistematització de les observacions i la presa de decisions durant la intervenció, sense interferir en el desenvolupament de la sessió.

A nivell pràctic, les taules han contribuït a focalitzar l’atenció en els aspectes rellevants del cas (objectius, observacions clau i acords).

Des d’un punt de vista teòric, aquesta experiència reforça la importància de disposar d’instruments psicopedagògics ben dissenyats que actuïn com a mediadors entre la teoria i la pràctica.

Evidències:

• Fitxa de registre omplerta. (Ha sigut adaptada per tal que les dades siguin anònimes, no es pot fer una fotografia a les dades dels menors):

Comentari psicopedagoga en pràctiques: L’ús de les fitxes ha facilitat recopilar informació de manera estructurada i ràpida durant la sessió. La seva aplicació ha permès identificar aspectes clau per a la coordinació amb escola i família, i ha reforçat la funcionalitat pràctica del protocol dissenyat. Les observacions recollides constitueixen una base sòlida per al seguiment psicopedagògic individualitzat.

Avaluació de la intervenció:

El protocol ha resultat útil com a guia. El grau de satisfacció és moderat-alt.

Observacions personals:

He sentit una certa sorpresa al comprovar que el protocol ha resultat molt útil.

Data: 5 de desembre de 2025

Descripció de l’activitat:

S’ha realitzat una reunió presencial amb l’equip psicopedagògic del centre per presentar el protocol intern de coordinació. Durant la sessió s’han explicat els objectius del protocol, la seva estructura i la manera d’utilitzar-lo en la pràctica quotidiana.

S’han recollit comentaris, dubtes i propostes de millora per ajustar els documents a la realitat del centre.

Objectius:

• Validar el protocol amb l’equip del centre.
• Recollir feedback per millorar els instruments dissenyats.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític:

Aquesta sessió ha estat clau per entendre la importància del consens en els processos de millora organitzativa. El treball col·laboratiu ha pres sentit quan es constata que la implicació de l’equip augmenta quan se sent escoltat i partícip del procés.

He pogut observar com algunes resistències inicials estaven vinculades a experiències prèvies amb protocols poc funcionals, fet que m’ha ajudat a entendre la importància de contextualitzar qualsevol eina.

Evidències:

• Versions revisades del protocol (es revisa el protocol i s’acorda que continuï tal i com es va fer al Repte).

Avaluació de la intervenció:

L’equip ha mostrat una bona acceptació del protocol. La conversa i les preguntes realitzades han permès millorar la claredat i funcionalitat dels documents.

Observacions personals:

He hagut de gestionar la tensió entre defensar el disseny realitzat i mantenir una actitud oberta al canvi, fet que ha estat un aprenentatge rellevant a nivell professional.

Data: 21 de novembre de 2025

Descripció de l’activitat:

A partir de l’anàlisi prèvia, s’ha iniciat el disseny del protocol intern de coordinació. Aquesta fase ha consistit en l’elaboració de les primeres versions de les fitxes de registre de sessions, la fitxa d’objectius i pla de treball del menor, la pauta de coordinació amb les escoles i el model d’informe de retorn a les famílies.

El treball s’ha realitzat principalment de manera complementària fora de les sessions, amb revisions periòdiques amb la tutora de pràctiques.

Objectius:

• Dissenyar instruments estructurats per sistematitzar la informació psicopedagògica.
• Assegurar la coherència dels documents amb la pràctica real del centre.
• Facilitar la comunicació entre centre, escola i família.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític:

El disseny dels instruments ha fet evident la dificultat de traduir la teoria en eines funcionals. Ha estat necessari trobar un equilibri entre el rigor tècnic i la simplicitat d’ús, per evitar que el protocol esdevingui una càrrega afegida per als professionals.

Aquesta experiència m’ha permès reflexionar sobre el rol assessor de la psicopedagogia, orientat a facilitar processos i no a imposar models rígids. El protocol s’ha concebut com una eina flexible i adaptable, coherent amb una visió constructivista i sistèmica de la intervenció.

Evidències:

• Documents generats al Repte (Revisables al repte anterior).
• Conversa amb la tutora de pràctiques, on proporciona la seva aprovació de forma verbal. (Conversa verbal que no pot ser evidenciada).

Avaluació de la intervenció:

El grau de satisfacció amb el disseny inicial és moderat-alt. Tot i que els instruments compleixen els objectius plantejats, es detecta la necessitat de validar-los amb l’equip abans de la seva implementació.

Observacions personals:

He experimentat una certa inseguretat en prendre decisions sobre què incloure o excloure dels documents, fet que evidencia la importància del treball col·laboratiu en la pràctica psicopedagògica.

Data: 14 de novembre de 2025

Descripció de l’activitat:

Aquesta primera actuació s’ha centrat en la revisió sistemàtica de la documentació existent del centre de pràctiques relacionada amb el seguiment psicopedagògic dels infants i la coordinació amb les escoles i les famílies. S’han analitzat informes psicopedagògics anteriors, registres de sessions, documents de coordinació puntuals i altres materials interns utilitzats habitualment pels professionals del centre.

Paral·lelament, s’han realitzat observacions de sessions psicopedagògiques i s’han mantingut converses amb la tutora de pràctiques per comprendre com es genera, es registra i es comparteix la informació entre professionals i agents externs.

Objectius:

• Analitzar la documentació interna del centre vinculada a la coordinació i seguiment dels casos.
• Detectar punts crítics en la sistematització de la informació.
• Identificar mancances i fortaleses en la coordinació escola–centre–família.
• Establir una base sòlida per al disseny d’un protocol intern de coordinació.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític:

Aquesta activitat m’ha permès constatar que, tot i la qualitat de les intervencions individuals que es duen a terme al centre, la manca d’un protocol estructurat de coordinació dificulta la coherència global de la intervenció psicopedagògica. La informació sovint es troba dispersa en diferents documents o depèn del criteri i la disponibilitat de cada professional.

Des d’una perspectiva sistèmica, aquesta situació entra en contradicció amb els principis de la psicopedagogia col·laborativa, que defensa la necessitat d’una actuació coherent i compartida entre tots els agents educatius que intervenen en el desenvolupament de l’infant. Tal com recull el Codi Deontològic del COPEC (2013), la coordinació no és un element accessori, sinó una responsabilitat professional.

A nivell personal, aquesta revisió m’ha ajudat a prendre consciència del valor dels aspectes organitzatius com a part essencial de la intervenció psicopedagògica, i no només com a tasques administratives.

Evidències:

• Notes d’observació de sessions psicopedagògiques: Informació dispersa, i  dependència de la memòria professional. Durant la sessió s’observa que la informació rellevant es comenta verbalment entre professionals, però no queda registrada de manera estructurada, fet que dificulta el seguiment posterior del cas.
• Llista de verificació de la documentació revisada:

Avaluació de la intervenció:

L’activitat ha estat satisfactòria, ja que ha permès identificar clarament els principals punts crítics en la coordinació. Aquesta informació ha estat clau per justificar el disseny posterior del protocol intern i orientar les següents fases del projecte.

Observacions personals:

Una de les principals paradoxes detectades és que la manca de temps per sistematitzar la informació acaba generant més sobrecàrrega professional. Alhora, s’ha observat una bona predisposició de l’equip a millorar aquests aspectes.

Estem a punt d’acabar les pràctiques i puc dir que ha estat una experiència formativa molt significativa que m’ha permès aproximar-me a la realitat de la intervenció psicopedagògica des d’una mirada pràctica, crítica i contextualitzada. Al llarg de les diferents entrades del Fòlio he pogut recollir actuacions, dificultats i ajustos que formen part del dia a dia d’un centre psicopedagògic.

A escala global, aquesta experiència m’ha ajudat a desenvolupar competències clau com l’anàlisi del context, la detecció de necessitats, el disseny de propostes ajustades a la realitat, el treball en equip multidisciplinari i la reflexió crítica sobre la mateixa pràctica. He pogut prendre consciència sobre com la intervenció psicopedagògica no sempre es concreta en accions immediates o visibles, sinó que sovint implica observar, escoltar, donar suport i adaptar-se als ritmes i possibilitats del context.

El diari de pràctiques ha estat una eina fonamental per prendre distància, ordenar les evidències i donar sentit als aprenentatges. Escriure les entrades m’ha permès identificar com moltes de les situacions viscudes connectaven directament amb continguts treballats en altres assignatures, especialment en relació amb l’avaluació, l’assessorament psicopedagògic, l’atenció a la diversitat i la importància del treball col·laboratiu.

En conclusió, el Pràcticum ha contribuït de manera clara al meu creixement personal i professional. M’enduc una visió més realista de la professió, més capacitat d’autocrítica i una base sòlida sobre la qual continuar construint la meva identitat com a futura psicopedagoga.