Després de la detecció de necessitat i la planificació inicial, toca implementar les actuacions acordades amb la tutora. Amb aquesta imatge queda recollit el procés de planificació, l’assignació de responsabilitats, els instruments que s’utilitzaran en la intervenció i la temporització.

Us deixo l’enllaç perquè pugueu veure-ho sense problemes!

Implementació pla d’intervenció (Canva)

A partir de la detecció de necessitats del grup i l’anàlisi del context, he dissenyat un pla d’intervenció psicopedagògica que es durà a terme en tres sessions, centrades en el desenvolupament emocional, la motivació acadèmica i la cohesió del grup.

A continuació presento un esquema visual del pla:

https://www.canva.com/design/DAG5FFshhkA/t7ziV1xdTVzJdSZrCSM3kA/view?utm_content=DAG5FFshhkA&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=uniquelinks&utlId=h2e975ab61b

Durant els primers dies de pràctiques he pogut observar el funcionament intern del servei i les dinàmiques de coordinació entre les professionals del centre. Tot i el bon ambient i la implicació de l’equip, es pot millorar el sistema de traspàs d’informació.

Quan un infant passa per diferents professionals el mateix dia, algunes preguntes i activitats inicials es repeteixen. Això forma part del procés de diagnòstic, però la informació no queda registrada de manera comuna, i això pot generar duplicitats i pèrdua de dades. Comentant aquesta informació amb la tutora, vam acordar dissenyar un instrument compartit que agilitze el procés. A més, també es detecten, gràcies a la DAFO del Repte 2, les necessitats d’orientació a les famílies i augment de la seva participació i potenciar l’ús de recursos digitals per enriquir les sessions i millorar la motivació.

Així doncs, ens hem marcat tres línies d’actuació:

1. Crear un qüestionari unificat per centralitzar la recolllida d’informació.
2. Elaborar un butlletí digital per a les famílies amb orientacions per àmbits (aprenentatges, llenguatge i diagnòstics).
3. Implementar l’eina Wordwall amb activitats personalitzades.

Al llarg de les pràctiques he pogut observar un grup d’alumnes d’ESO que presenta dificultats emocionals i de motivació que afecten de manera directa a la qualitat dels seus aprenentatges. El context del centre indica la necessitat de reforçar competències emocionals i socials per prevenir conflictes i promoure un ambient d’aprenentatge més positiu i segur.

Al llarg de les setmanes he detectat que diversos alumnes mostren estrès, dificultats per identificar i expressar emocions, desmotivació acadèmica i una baixa percepció de competència personal. A més, el grup en general presenta moments de tensió, interrupcions freqüents i baixa cohesió. Aquestes observacions coincideixen amb les necessitats recollides anteriorment a la DAFO i en els objectius del PEC del centre, que té com a finalitat la inclusió, el benestar i el desenvolupament integral de l’alumnat.

Per això considero necessari plantejar una intervenció que ajudi l’alumnat a regular-se, identificar emocions, augmentar la motivació i millorar el vincle amb el grup.

D’aquesta anàlisi sorgeix la proposta de millora: un pla d’intervenció psicopedagògica, la qual es durà a terme en tres sessions centrades en educació emocional, motivació i cohesió de grup. L’objectiu principal és reforçar el benestar emocional i la implicació acadèmica, així com promoure dinàmiques de convivència positives. El pla combina metodologies actives, dinàmiques participatives i instruments d’avaluació que permeten mesurar el progrés i ajustar el procés.

Durant les primeres setmanes de pràctiques he pogut observar que la coordinació entre el centre psicopedagògic, les escoles i les famílies presenta mancances importants. Tot i que existeixen alguns documents interns i registres puntuals, la informació no circula de manera sistemàtica ni estructurada. Això genera variabilitat en el seguiment dels infants, duplicació de tasques i dificultats per garantir una intervenció coherent entre professionals.

A partir de la revisió documental i l’observació de sessions, he identificat diversos punts crítics: falta de registre unificat, coordinacions poc freqüents o irregulars, absència d’un model comú de retorn a les famílies, i inexistència d’un protocol clar que estableixi com ha de ser la comunicació entre els diferents agents educatius.

Davant aquesta necessitat, he iniciat la planificació d’una millora basada en el disseny i implementació d’un protocol intern de coordinació, que inclou fitxes de registre, pautes d’intervenció, models d’informe i un esquema de seguiment psicopedagògic. L’objectiu principal és establir un sistema coherent, útil i aplicable que millori la qualitat de la comunicació entre centre, escola i família.

Aquesta actuació respon al compromís professional establert pel Codi Deontològic del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC, 2013), que destaca la responsabilitat dels professionals de la pedagogia i la psicopedagogia en garantir una actuació rigorosa i una coordinació adequada amb els diferents agents educatius implicats.

A mesura que avanci el disseny i pilotatge del protocol, aniré registrant els progressos, dificultats i ajustos realitzats per garantir que la proposta final sigui útil, funcional i adaptada al centre.

06 de novembre

He tingut l’oportunitat d’assistir a una coordinació entre la mestra d’educació especial de primària i la tutora de 3r. L’objectiu de la reunió era parlar sobre les adaptacions necessàries per als alumnes i els PIs (Plans Individualitzats) que cal elaborar i els que s’han de revisar.

Durant la coordinació, he pogut observar que és la mestra especialista qui s’encarrega principalment de realitzar les adaptacions de les activitats i dels exàmens de diverses assignatures, així com de l’elaboració dels PIs, ja que la tutora disposa de poc temps degut a les seves altres responsabilitats.

He pogut veure com es defineixen les adaptacions segons les necessitats de cada alumne, i com la mestra especialista vetlla perquè els continguts siguin accessibles i ajustats als objectius educatius.

5 d’octubre

Durant aquesta sessió, la Sandra m’ha explicat els intervals d’intel·ligència que es tenen en compte per identificar determinades necessitats educatives, ja que al centre hi ha alguns alumnes amb capacitat intel·lectual límit. També m’ha parlat de les proves psicopedagògiques que s’utilitzen per detectar dificultats específiques com la dislèxia, la disfàsia, TEL, el TDL, entre d’altres.

M’ha comentat algunes de les proves que realitzen com  el PRODISCAT i l’ENFEN —utilitzat per avaluar les funcions executives com la planificació o l’atenció—

Tamnmateix, m’ha explicat que, per col·laborar amb l’EAP, sovint és ella qui passa alguna prova quan té una sospita concreta sobre un alumne. Posteriorment, lliura els resultats a l’EAP perquè aquest equip pugui completar la valoració psicopedagògica de manera més precisa.

També li he preguntat quina és la diferència entre els alumnes que ella atén i els que són atesos pel recurs SIEI, i en què es basen per determinar-ho. M’ha explicat que aquesta decisió la pren l’EAP, que és qui valora la necessitat de suport intensiu i estableix si l’alumne ha de comptar amb aquest recurs específic dins del centre.

24 d’octubre

Quan arribo al centre, em rep la Paula al SIEI i anem a buscar un infant d’I4. Pugem junts a l’aula del SIEI i, en arribar, l’infant va directament a un plafó de rutines amb pictogrames per indicar que ha arribat al SIEI. La Paula m’explica que havia creat aquest recurs amb l’objectiu de treballar la comunicació amb l’infant seguint les orientacions de l’EAP.

Tanmateix, em comenta que la setmana anterior havia rebut la visita de la UTAC (Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació), un servei extern que es demana a través de l’EAP. Jo no coneixia aquest recurs, així que m’explica que la UTAC ofereix suport tant als usuaris de comunicació augmentativa —infants amb TEA, discapacitat motriu, discapacitat intel·lectual o altres dificultats que impedeixen o limiten l’ús de la parla— com als professionals i famílies que els acompanyen.

Els professionals de la UTAC li van recomanar elaborar un plafó comunicatiu per triar, utilitzant un comunicador d’alta tecnologia. Aquest tipus de plafó permet fomentar realment l’habilitat comunicativa, ja que l’infant pot escollir i expressar preferències. La Paula m’ensenya l’aplicació Asteris Grid, amb què està creant el nou plafó, i m’explica que l’EAP és qui proporciona la tauleta o el material necessari per a la seva implementació.

Ha estat molt interessant, ja que he pogut conèixer de prop com es treballa la comunicació augmentativa i com la col·laboració entre diferents serveis (EAP, UTAC i centre educatiu) pot donar lloc a suports més ajustats i significatius per a cada infant.

27 d’octubre

Es posa per primer cop en pràctica el plafó comunicatiu utilitzant l’ordinador de la mestra. La Paula ajuda l’infant a triar i assenyalar les seves preferències. De moment, el plafó inclou opcions per escollir jocs, cançons i colors, una primera versió que servirà per observar la seva resposta i adaptar-ne el contingut progressivament.

El 20 d’octubre vaig iniciar les pràctiques a l’Escola Túrbula.

El primer dia de pràctiques no va començar com esperava. En arribar a l’escola, em van comentar que la coordinadora de primària no hi era perquè estava en una formació, i ningú sabia que avui començava. Després d’esperar i de parlar amb diverses persones del centre, finalment vam localitzar la meva tutora de pràctiques, la Sandra, mestra d’educació especial de primària en actiu i psicopedagoga.

Un cop amb ella, ens vam dirigir a la seva aula, on també va arribar la Paula, mestra de la SIEI de primària i d’infantil. Entre totes tres vam organitzar els horaris de les pràctiques i vam acordar que hi aniria els dilluns dues hores, els dijous dues hores i els divendres una hora, sumant un total de cinc hores setmanals, adaptades a la meva disponibilitat com a mestra en actiu.

Aquell mateix dia, la Sandra i la Paula em van explicar quines són les seves funcions dins l’escola. Em van comentar que la feina de despatx és molt reduïda i que, en cas de fer-ne, sol ser fora de l’horari escolar, ja que la major part d’aquesta tasca la realitza l’EAP, com a servei extern del centre. Elles se centren sobretot en observar, acompanyar i fer intervencions amb infants amb NEE o NESE, dins o fora de l’aula segons les necessitats i demandes de cada mestra.

En aquell moment, em va sobtar adonar-me que el centre no compta amb la figura d’una psicopedagoga pròpia, ja que és l’EAP qui assumeix aquesta funció de suport i orientació. He de reconèixer que em vaig sentir una mica desmotivada, ja que m’hauria agradat observar de prop el treball directe d’una psicopedagoga al centre i conèixer de primera mà les seves tasques i metodologies d’intervenció.

Per acabar, vaig acompanyar a la Sandra a treballar amb dos alumnes de cinquè amb TEA, i em va mostrar com treballen la lectoescriptura amb ells. Va ser una primera presa de contacte molt enriquidora que em va permetre començar a entendre el tipus d’intervencions que es realitzen al centre.

Així i tot, com que la Sandra disposa de la titulació de psicopedagogia, espero aprendre molt de la seva experiència. Ja he pogut veure que, encara que exerceixi principalment com a mestra d’educació especial, de manera indirecta també assumeix funcions de psicopedagoga, gestionant avaluacions, intervencions i adaptacions per als alumnes amb necessitats educatives. Això em dóna confiança que podré aprendre moltes estratègies i coneixements pràctics durant les meves pràctiques.

Tot i els inconvenients, vaig marxar amb una molt bona sensació i amb ganes que arribés dijous per poder veure com treballa la Paula a la SIEI.

Bona tarda a tothom.

Aprofito la primera entrada per presentar-me i comentar les meves expectatives envers el Pràcticum.

El meu nom és Carla March. Soc mestra d’Educació Infantil a un centre educatiu concertat a Barcelona ciutat.

Aquest curs inicio les pràctiques amb molta il·lusió i ganes d’aprendre. Les realitzo en un centre educatiu de Sant Adrià de Besòs, que es diu Escola Tútbula i que disposa del recurs SIEI (Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva). Considero que és una gran oportunitat per continuar creixent tant en l’àmbit personal com professional i per conèixer més de prop la tasca psicopedagògica dins del context escolar.

Durant el pràcticum, espero poder:
– Observar i comprendre el funcionament del recurs SIEI i el paper que juga dins del centre.
– Veure de prop com es duen a terme les intervencions amb l’alumnat amb necessitats educatives especials i com s’articula la coordinació amb tutors, famílies i altres professionals.
– Adquirir eines per avaluar i detectar dificultats d’aprenentatge.

Afronto aquesta experiència com una oportunitat per créixer personalment i professionalment, adquirint eines que m’ajudin a desenvolupar-me com a futura psicopedagoga.