-Descripció de l’activitat:

La tercera activitat s’ha desenvolupat al voltant d’un joc. El joc s’anomena Story Cubes. Són uns daus on a cada cara hi ha una il·lustració relacionada amb una temàtica concreta. Hi ha diverses temàtiques: l’espai, la mitologia, esports, accions… La primera part de l’activitat va consistir en explicar la dinàmica als infants. Cada infant havia de seleccionar primer una temàtica i després llançar dos daus: un d’accions (verbs) i l’altre sobre la temàtica elegida. Un cop s’han tirat els daus, han de crear una història que contingui els elements que apareixen als daus. Tenien un minut aproximadament per pensar en la història. Els daus en tot moment els tenien visibles. Aquesta activitat els va resultar fàcil i el nivell va anar augmentant afegint més daus de temàtiques que ells tenien. A més a més, la darrera condició que es va afegir va consistir en només poder veure els daus durant un minut. Després havien d’explicar tota la història oralment sense poder visualitzar els daus. En aquest punt, els alumnes es van frustrar, ja que hi havia molts daus i no podien recordar-se de tots els elements.

Llavors, es va realitzar una reflexió conjunta sobre la importància d’apuntar-se les tasques, proves… a l’agenda. Tot i que ara mateix perceben que no els hi fa falta apuntar-ho perquè se’n recorden, arribarà un moment que hi haurà tanta càrrega que no ho recordaran tot. Anant més enllà, també es va reflexionar sobre les emocions que van sentir quan no ho podien recordar tot. En aquest punt va sortir el sentiment de ràbia, angoixa… Llavors, mitjançant la introducció d’un paper i bolígraf, van poder apuntar tots els elements que havien de mencionar la història i ho van aconseguir sense frustració.

En aquesta intervenció, igual que en totes les altres, es va crear tenint en compte la llei d’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals de Catalunya, la llei de protecció jurídica del menor i per últim seguint el codi de deontologia del psicopedagog.

-Els objectius que té la tercera activitat són:

1. Introduir la planificació mitjançant l’ús de l’agenda.
2. Millorar l’ús dels recursos organitzatius per realitzar les tasques acadèmiques.

-Reflexió personal:

La tercera activitat ha estat una activitat que ha permès als estudiants reflexionar des de la seva pròpia vivència sobre la importància dels recursos per organitzar-se acadèmicament. La intervenció centrada en les habilitats i recursos per gestionar el temps és el punt clau per superar les necessitats detectades. García et al. (2004) van evidenciar els beneficis que comporta aquesta tipologia d’intervenció en adolescents. “have demonstrated a certain degree of effectiveness, both in academic contexts as well as non-academic, which is demonstrated by increased awareness of one’s own study habits, better self-regulation of time, stress reduction” (García et al., 2004, p.169). En consegüent, no només s’està millorant les habilitats i recursos organitzatius, sinó que a més a més, comporta un benestar emocional. Aquest fet s’ha evidenciat en l’activitat descrita.

En referència a la utilització de la ludificació com a estratègia, durant la definició de l’activitat es van tenir en compte diferents factors clau, com els beneficis que comporta a nivell de les funcions executives. Jaramillo et al. (2024) van descriure alguns dels beneficis que comporta la correcta utilització de la ludificació, “by making learning more interactive and attractive, gamification can improve knowledge retention and understanding of complex concepts” (parr.33). Més enllà dels beneficis que comporta a nivell general, també s’ha de tenir en compte la tipologia de trastorn en els quals s’intervé. En el projecte actual, s’ha analitzat els beneficis que comporta en el TDA i el TEA. En el cas del TDA, “many components of executive functions can be affected, because cognitive games are an approach to rehabilitating the damaged cognitive field” (Golestani et al., 2025, p.17).

Per tant, tota l’activitat ha estat plantejada a partir d’una base teòrica científica contextualitzada en els dos casos concrets sobre els quals s’intervé, seguint d’aquesta forma l’ètica professional i el codi deontològic.

-Evidències.

-L’avaluació que s’ha dut a terme ha estat mitjançant l’instrument del diari d’observació directa. S’han seguit valorant els canvis implementats en l’ús de l’agenda (apuntar-se les matèries, pàgines, dia correcte…) i aquells que encara s’han de seguir millorant. A més a més, s’ha arribat a un acord sobre la importància i la millora de l’ús de l’agenda en ambdós casos. A banda de la pròpia avaluació del projecte d’intervenció, després de parlar amb el tutor de pràctiques, es va concloure que l’activitat estava molt ben plantejada i que havia aconseguit els objectius proposats.

-Observacions personals:

De manera global, el desenvolupament de l’activitat ha estat l’adequat en ambdós casos. No han presentat problemes i han pogut seguir les indicacions adequadament. L’únic punt on hi ha hagut una divergència ha estat en la reflexió sobre les emocions viscudes. En el cas de l’alumne amb TEA, s’ha realitzat un acompanyament i guiatge més concret, ja que no sabia expressar les emocions que havia sentit. Tot i això, amb el suport s’ha aconseguit l’objectiu de l’activitat. Crec que és molt interessant que sigui el propi estudiant qui s’adoni de les conseqüències emocionals que aporta no tenir una organització adequada. A més a més, d’haver-hi arribat mitjançant una activitat lúdica.

-Referències bibliogràfiques

-Col·legi oficial de pedagogia de Catalunya. (2013). Codi de deontologia. https://www.pedagogs.cat/reg/ca/1759

-García, R., Pérez, F. i Hinojosa, E. (2004). Assessing time management skills as an important aspect of student learning. School psychology international, 25(2), 167-183. DOI:10.1177/0143034304043684

-Golestani, E., Atadokht, A., Milaeili, N. i Hajloo, N. (2025). The effectiveness of an educational board game on the symptoms of attention deficit and hyperactivity disorder in children with ADHD.  Journal of research in psychopathology, 6(4), 16-21. https://doi.org/10.22098/jrp.2025.16251.1272

-Jaramillo, L., Basantes, A., Cabezas, M. i Casillas, S. (2024). Impact of gamification on motivation and academic performance: a systematic review. Education sciences, 14(6), 639. https://doi.org/10.3390/educsci14060639

-Llei 7 de 2006. D’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals de Catalunya. 9 de juny de 2006. DOGC nº 4651. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2006/05/31/7

-Llei orgànica 1 de 1996. De protecció jurídica del menor. 17 de gener de 1996. BOE nº 15. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es/lo/1996/01/15/1