-Descripció de l’activitat: En la primera sessió del projecte d’intervenció es va realitzar una anàlisi més profunda. És a dir, a partir de la necessitat detectada i de les característiques dels infants, es va crear un qüestionari per conèixer més concretament les necessitats específiques que presenten. La durada va ser d’aproximadament uns 20 minuts. La primera part va consistir en explicar què és el qüestionari, quina finalitat té, la comprensió de les preguntes, la forma en què es valoren…

–Els objectius que té la primera activitat són:

1. Conèixer les necessitats concretes que presenten ambdós alumnes dins de l’àmbit de l’organització acadèmica i més concretament sobre: rutines, eines d’organització i autoconeixement.
2. Millorar el vincle entre la psicopedagoga i els adolescents per tal d’afavorir un clima d’intervenció adequat.

-Reflexió personal:

Aquesta primera activitat suposa el punt de partida del projecte d’intervenció tenint en compte que en el centre s’utilitza l’enfocament clínic i el model assistencial d’orientació (Monereo, 2017). En aquest enfocament, una primera part fonamental de la intervenció és el diagnòstic: “la identificació de l’origen de la disfunció porta associada una terapèutica particular” (Monereo, 2017, p.19). En aquest cas, a partir d’analitzar les necessitats des de l’observació, l’entrevista al tutor i la DAFO, ha estat convenient crear un qüestionari que abordi en més profunditat les necessitats detectades. En tot moment s’ha respectat i complert la normativa vigent referent a la llei d’exercici de professions titulades, la llei de protecció jurídica del menor i al mateix temps el codi de deontologia dels psicopedagogs. Per aquest motiu, en l’evidència no s’observen imatges dels infants.

Cal destacar que en aquesta primera dinàmica he pogut mobilitzar coneixements adquirits en altres assignatures del màster, destacant l’avaluació i intervenció psicopedagògica i fonaments de l’assessorament i la intervenció. Algun dels recursos està citat perquè el coneixement és totalment aplicable en el context pràctic.

-Evidències.

-L’avaluació que s’ha realitzat s’ha basat en extreure les dades del qüestionari d’ambdós estudiants. D’una banda, el nen amb TDA ha mostrat una puntuació més alta en les tres seccions, sent la més baixa la secció relacionada amb les rutines acadèmiques: 16/25. D’altra banda, l’estudiant amb TEA ha tret una puntuació més baixa, sobretot en la secció de l’autoconeixement. Fet coherent amb les característiques pròpies del trastorn TEA. Tal com afirma els adolescents amb diagnòstic de TEA “they have difficulty understanding self and others’ thoughts and feelings, etc” (Huang et al., 2017, p.2).  Un fet curiós ha estat que els dos estudiants han tret la mateixa puntuació en la secció de rutines amb un 16/25 de puntuació.

En resum la puntuació obtinguda ha estat la següent:

-Alumne amb TDA: 19/25 en autoconeixement, 21/25 en eines d’organització i 16/25 en rutines. Un total de 56/75

-Alumne amb TEA: 14/25 en autoconeixement, 17/25 en eines d’organització i 16/25 en rutines. Un total de 47/75

 Paral·lelament s’han pres notes al diari d’observació directa de la psicopedagoga.

-Observacions personals:

Les principals dificultats han estat diverses. En primer terme, el desenvolupament amb l’alumne amb TDA va ser més complicat, atès que tenia un menys grau d’autoconeixement. Per tal de facilitar-li el desenvolupament es va afegir emoticones que representen cada nivell de valoració de l’escala. Un altre aspecte va ser la concepció del qüestionari com un instrument per valorar i no per qualificar a l’estudiant, ja que en un inici es van mostrar inquiets pel fet de fer una prova.

-Referències bibliogràfiques

Col·legi oficial de pedagogia de Catalunya. (2013). Codi de deontologia. https://www.pedagogs.cat/reg/ca/1759

Llei 7 de 2006. D’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals de Catalunya. 9 de juny de 2006. DOGC nº 4651. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2006/05/31/7

Llei orgànica 1 de 1996. De protecció jurídica del menor. 17 de gener de 1996. BOE nº 15. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es/lo/1996/01/15/1

Monereo, C. (2017).  Models d’orientació educativa i intervenció psicoeducativa. UOC.

Huang, A., Hughes, T., Sutton, L., Lawrence, M., Chen, X. Ji, Z. i Zelele, W. (2017). Understanding the self in individuals with autism spectrum disorders (ASD): a review of literature. Frontiers in psychology, 8, 1-8. doi: 10