Estem a punt d’acabar les pràctiques i puc dir que ha estat una experiència formativa molt significativa que m’ha permès aproximar-me a la realitat de la intervenció psicopedagògica des d’una mirada pràctica, crítica i contextualitzada. Al llarg de les diferents entrades del Fòlio he pogut recollir actuacions, dificultats i ajustos que formen part del dia a dia d’un centre psicopedagògic.

A escala global, aquesta experiència m’ha ajudat a desenvolupar competències clau com l’anàlisi del context, la detecció de necessitats, el disseny de propostes ajustades a la realitat, el treball en equip multidisciplinari i la reflexió crítica sobre la mateixa pràctica. He pogut prendre consciència sobre com la intervenció psicopedagògica no sempre es concreta en accions immediates o visibles, sinó que sovint implica observar, escoltar, donar suport i adaptar-se als ritmes i possibilitats del context.

El diari de pràctiques ha estat una eina fonamental per prendre distància, ordenar les evidències i donar sentit als aprenentatges. Escriure les entrades m’ha permès identificar com moltes de les situacions viscudes connectaven directament amb continguts treballats en altres assignatures, especialment en relació amb l’avaluació, l’assessorament psicopedagògic, l’atenció a la diversitat i la importància del treball col·laboratiu.

En conclusió, el Pràcticum ha contribuït de manera clara al meu creixement personal i professional. M’enduc una visió més realista de la professió, més capacitat d’autocrítica i una base sòlida sobre la qual continuar construint la meva identitat com a futura psicopedagoga.

Durant el període de pràctiques, el meu rol s’ha centrat principalment en l’observació de les sessions i en el suport a les professionals del centre. En el moment de passar proves diagnòstiques, sempre he adoptat un rol observador, fet que m’ha permès conèixer de prop els procediments, els criteris professionals i la manera d’intervenir amb cada infant.

Paral·lelament, he pogut ajudar en la creació de materials que el centre necessitava, seguint les indicacions de la tutora. No han estat materials d’elaboració pròpia, sinó tasques com copiar models, adaptar documents, plastificar o retallar materials, sempre d’acord amb les pautes establertes. Aquestes tasque m’han ajudat a entendre la importància del treball previ i del material en la intervenció psicopedagògica.

He trobat dificultats per disposar de moments llargs per conversar amb la tutora, ja que quan coincidíem en horari de treball ella tenia sessions i jo havia d’ajudar en el que se’m demanava. A més, el fet de compatibilitzar les pràctiques amb una altra feina m’ha limitat les hores al centre (dos dies a la setmana, tres hores cada dia), fet que ha dificultat dur a terme una observació més continuada o implementar amb més profunditat les activitats i documents dissenyats.

Tot i aquestes limitacions, les professionals del centre s’han mostrat sempre disposades a ajudar-me, m’han explicat els processos que duen a terme i han escoltat les meves propostes amb interès. Aquesta experiència m’ha ajudat a comprendre millor com les limitacions de temps, organització i rol condicionen la intervenció psicopedagògica, i m’ha ajudat a ajustar les meves expectatives a les possibilitats reals d’un centre en funcionament.

En el marc del projecte d’intervenció s’han elaborat dos materials de suport: un document per a la recollida i traspàs d’informació i un butlletí adreçat a les famílies. Aquests materials responen a necessitats detectades durant les pràctiques quan es va passar la DAFO, però cal destacar que encara no han estat validats ni implementats pel centre.

A causa del període de vacances i a la manca de temps per poder-los contrastar amb la tutora de pràctiques, aquests documents es troben en una fase inicial de proposta. Es preveu compartir-los amb la tutora perquè es pugui revisar i valorar, però no es pot determinar si finalment s’utilitzaran ni quins ajustos o millores requeriran.

Aquesta situació em permet prendre consciència que el disseny de materials no garanteix necessàriament la seva implementació, i que el criteri professional del centre és clau per validar qualsevol proposta. Des del punt de vista psicopedagògic, considero que aquests documents poden tenir utilitat, però entenc que cal adaptar-los plenament al funcionament real del centre i als ritmes de l’equip.

En el procés d’implementació del projecte d’intervenció psicopedagògica he trobat diverses dificultats relacionades en el temps disponible i l’organització de les sessions de reforç escolar. Els infants que assisteixen a reforç porten habitualment la feina de l’escola per fer o segueixen una rutina molt marcada, fet que limita la introducció de noves activitats, tot i ser una demanda de l’equip professional quan es va passar la DAFO.

Davant d’aquesta realitat, les activitats digitals dissenyades s’han utilitzat únicament durant els últims cinc minuts de la sessió, com ja s’ha explicat en una entrada anterior. Aquesta implementació només ha estat possible en un únic grup, el qual habitualment rebutja les activitats estructurades i mostre preferència per dibuixar. Tot i això, el fet que l’activitat fos digital va permetre captar la seva atenció i dur a terme el joc del penjat, treballant vocabulari i lectura de manera lúdica.

L’arribada de les vacances de Nadal i la proximitat de l’entrega del Fòlio han impedit continuar provant aquest tipus d’activitats o fer-ne una avaluació més continuada. Tot i això, considero que aquesta primera experiència posa de manifest el potencial motivador de les eines digitals en contextos on altres activitats són rebutjades.

Tot i les limitacions, s’expliquen les possibilitats de la web Flippity i es deixen els enllaços corresponents, de manera que les professionals del centre poden utilitzar aquestes activitats en el futur si ho consideren oportú.

Durant la implementació del projecte d’intervenció psicopedagògica, he elaborat un butlletí per a les famílies amb l’objectiu de reforçar la comunicació família-centre i oferir orientacions clares i accessibles per acompanyar els infants des de casa.

Aquest butlletí neix com a resposta a una necessitat detectada durant la fase d’anàlisi del context: millorar la coherència entre els entorns de desenvolupament dels infants.

El disseny del butlletí es planteja en un format visual, clar i entenedor, utilitzant els colors corporatius del centre i una estructura que facilita una lectura ràpida. S’ha prioritzat un llenguatge proper, evitant tecnicismes, però mantenint el rigor professional propi de la intervenció psicopedagògica.

Pel que fa al contingut, s’organitza en diversos blocs:

• Com podem ajudar des de casa? Aquest apartat posa l’accent en la importància de l’estructura i la previsibilitat per afavorir el benestar dels infants.
• Per afavorir l’aprenentatge i l’atenció… Recull estratègies pràctiques.
• Llenguatge. On es destaquen estratègies senzilles per reforçar la comprensió i l’expressió oral.
• Entendre les dificultats. Un apartat especialment rellevant des del punt de vista psicopedagògic, ja que ajuda a transmetre una mirada respectuosa i no estigmatitzadora.
• Treballem junts. Reforça la importància de la col·laboració, aspecte clau per consolidar la idea de corresponsabilitat educativa i donar coherència a la intervenció que es realitza tant al centre com a casa.

L’elaboració d’aquest butlletí m’ha permès posar en pràctica el rol psicopedagògic com a dissenyadora d’instruments d’assessorament i orientació, més enllà de la intervenció directa amb l’alumnat. Considero que es tracta d’un recurs viable, sostenible i fàcilment actualitzable, que pot tenir continuïtat un cop finalitzat el període de pràctiques i adaptar-se a diferents temàtiques al llarg del curs.

Personalment, aquesta actuació m’ajuda a prendre consciència de la importància de traduir el coneixement professional en missatges clars i útils per a les famílies, contribuint així a una intervenció psicopedagògica més coherent, compartida i significativa.

Durant la implementació del projecte d’intervenció psicopedagògica, he elaborat un document unificat per a la recollida d’informació inicial dels infants, amb l’objectiu de facilitar el traspàs d’informació entre les diferents professionals del centre i reduir la repetició de preguntes durant el procés d’avaluació.

Aquest document ha estat dissenyat a partir de les necessitats detectades durant les primeres setmanes de pràctiques, en què es va observar que la informació sobre un mateix infant sovint quedava fragmentada en diversos registres. El model creat inclou dades generals, observacions inicials, espais diferenciats perquè cada professional pugui afegir les seves anotacions i un apartat de síntesi que permeti orientar les següents sessions.

Actualment, el document es troba en fase de proposta, ja que encara no ha pogut ser contrastat amb la tutora de pràctiques a causa del període de vacances. Tot i això, considere pertinent compartir el model al Fòlio, com a mostra del procés de disseny i de la reflexió feta. Un cop es pugui revisar conjuntament amb la tutora, si escau, el document s’ajustarà.

La previsió és que aquest instrument permeti més continuïtat de la informació, ja que cada professional pot completar i ampliar les observacions ja registrades, evitant duplicacions i millorant la coherència del procés diagnòstic. A més, el fet que sigui un document compartit facilita la coordinació interna.

Aquesta actuació em permet prendre consciència de la importància dels instruments de registre dins del treball en equip multidisciplinari, així com del valor de dissenyar eines flexibles, obertes a revisió i adaptades al context real del centre.

Plantilla recull informació Tàndem

Durant la implementació del projecte d’intervenció psicopedagògica, he creat i aplicat diferents activitats digitals mitjançant Flippity, concretament els jocs de penjat i memory. Aquestes activitats estan orientades a millorar el vocabulari i la lectura i s’han dissenyat com a jocs interactius accessibles en línia.

La seva aplicació s’ha dut a terme durant els últims cinc minuts de les sessions de reforç escolar, com a tancament de la classe. Aquesta temporalització resulta adequada, ja que permet finalitzar la sessió amb una activitat lúdica que no genera pressió acadèmica i afavoreix un clima positiu. L’alumnat percep aquestes activitats com un joc, fet que incrementa la motivació i la predisposició a participar.

A través del penjat, es treballa el reconeixement de paraules i l’ampliació de vocabulari, mentre que el memory permet reforçar la lectura i l’associació visual de paraules i imatges. Tot i el seu caràcter lúdic, les activitats contribueixen de manera clara a reforçar la competència lectora, especialment en alumnes amb dificultats d’atenció o baixa motivació cap a les tasques més convencionals.

D’altra banda, s’ha presentat l’eina Flipitty a les companyes del centre, mostrant el funcionament de la plataforma i les possibilitats de creació d’activitats. Aquest traspàs de coneixement permet que les professionals puguin elaborar els seus jocs adaptats a les necessitats dels infants, afavorint així la continuïtat i sostenibilitat de la proposta més enllà del període de pràctiques.

L’observació directa mostra que l’alumnat participa activament, demana repetir el joc i manté un bon nivell de concentració durant l’activitat. Aquesta experiència confirma el potencial de les eines digitals com a recursos complementaris tenint clara la seva finalitat pedagògica i el temps acotat.

Aquesta actuació em permet constatar que la incorporació de recursos digitals senzills pot tenir un impacte positiu tant en la motivació com en el reforç de la lectura, i mostra la importància d’integrar el joc com a estratègia educativa dins de la intervenció psicopedagògica.

Després de la detecció de necessitat i la planificació inicial, toca implementar les actuacions acordades amb la tutora. Amb aquesta imatge queda recollit el procés de planificació, l’assignació de responsabilitats, els instruments que s’utilitzaran en la intervenció i la temporització.

Us deixo l’enllaç perquè pugueu veure-ho sense problemes!

Implementació pla d’intervenció (Canva)

Durant els primers dies de pràctiques he pogut observar el funcionament intern del servei i les dinàmiques de coordinació entre les professionals del centre. Tot i el bon ambient i la implicació de l’equip, es pot millorar el sistema de traspàs d’informació.

Quan un infant passa per diferents professionals el mateix dia, algunes preguntes i activitats inicials es repeteixen. Això forma part del procés de diagnòstic, però la informació no queda registrada de manera comuna, i això pot generar duplicitats i pèrdua de dades. Comentant aquesta informació amb la tutora, vam acordar dissenyar un instrument compartit que agilitze el procés. A més, també es detecten, gràcies a la DAFO del Repte 2, les necessitats d’orientació a les famílies i augment de la seva participació i potenciar l’ús de recursos digitals per enriquir les sessions i millorar la motivació.

Així doncs, ens hem marcat tres línies d’actuació:

1. Crear un qüestionari unificat per centralitzar la recolllida d’informació.
2. Elaborar un butlletí digital per a les famílies amb orientacions per àmbits (aprenentatges, llenguatge i diagnòstics).
3. Implementar l’eina Wordwall amb activitats personalitzades.