El 20 d’octubre vaig iniciar les pràctiques a l’Escola Túrbula.

El primer dia de pràctiques no va començar com esperava. En arribar a l’escola, em van comentar que la coordinadora de primària no hi era perquè estava en una formació, i ningú sabia que avui començava. Després d’esperar i de parlar amb diverses persones del centre, finalment vam localitzar la meva tutora de pràctiques, la Sandra, mestra d’educació especial de primària en actiu i psicopedagoga.

Un cop amb ella, ens vam dirigir a la seva aula, on també va arribar la Paula, mestra de la SIEI de primària i d’infantil. Entre totes tres vam organitzar els horaris de les pràctiques i vam acordar que hi aniria els dilluns dues hores, els dijous dues hores i els divendres una hora, sumant un total de cinc hores setmanals, adaptades a la meva disponibilitat com a mestra en actiu.

Aquell mateix dia, la Sandra i la Paula em van explicar quines són les seves funcions dins l’escola. Em van comentar que la feina de despatx és molt reduïda i que, en cas de fer-ne, sol ser fora de l’horari escolar, ja que la major part d’aquesta tasca la realitza l’EAP, com a servei extern del centre. Elles se centren sobretot en observar, acompanyar i fer intervencions amb infants amb NEE o NESE, dins o fora de l’aula segons les necessitats i demandes de cada mestra.

En aquell moment, em va sobtar adonar-me que el centre no compta amb la figura d’una psicopedagoga pròpia, ja que és l’EAP qui assumeix aquesta funció de suport i orientació. He de reconèixer que em vaig sentir una mica desmotivada, ja que m’hauria agradat observar de prop el treball directe d’una psicopedagoga al centre i conèixer de primera mà les seves tasques i metodologies d’intervenció.

Per acabar, vaig acompanyar a la Sandra a treballar amb dos alumnes de cinquè amb TEA, i em va mostrar com treballen la lectoescriptura amb ells. Va ser una primera presa de contacte molt enriquidora que em va permetre començar a entendre el tipus d’intervencions que es realitzen al centre.

Així i tot, com que la Sandra disposa de la titulació de psicopedagogia, espero aprendre molt de la seva experiència. Ja he pogut veure que, encara que exerceixi principalment com a mestra d’educació especial, de manera indirecta també assumeix funcions de psicopedagoga, gestionant avaluacions, intervencions i adaptacions per als alumnes amb necessitats educatives. Això em dóna confiança que podré aprendre moltes estratègies i coneixements pràctics durant les meves pràctiques.

Tot i els inconvenients, vaig marxar amb una molt bona sensació i amb ganes que arribés dijous per poder veure com treballa la Paula a la SIEI.

Bona tarda a tothom.

Aprofito la primera entrada per presentar-me i comentar les meves expectatives envers el Pràcticum.

El meu nom és Carla March. Soc mestra d’Educació Infantil a un centre educatiu concertat a Barcelona ciutat.

Aquest curs inicio les pràctiques amb molta il·lusió i ganes d’aprendre. Les realitzo en un centre educatiu de Sant Adrià de Besòs, que es diu Escola Tútbula i que disposa del recurs SIEI (Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva). Considero que és una gran oportunitat per continuar creixent tant en l’àmbit personal com professional i per conèixer més de prop la tasca psicopedagògica dins del context escolar.

Durant el pràcticum, espero poder:
– Observar i comprendre el funcionament del recurs SIEI i el paper que juga dins del centre.
– Veure de prop com es duen a terme les intervencions amb l’alumnat amb necessitats educatives especials i com s’articula la coordinació amb tutors, famílies i altres professionals.
– Adquirir eines per avaluar i detectar dificultats d’aprenentatge.

Afronto aquesta experiència com una oportunitat per créixer personalment i professionalment, adquirint eines que m’ajudin a desenvolupar-me com a futura psicopedagoga.