Per iniciar el procés del meu pla d’assessorament, vaig mantenir una reunió amb la meva tutora de pràctiques per presentar-li la idea general del projecte i les diferents fases que havia planificat. Durant aquesta trobada, li vaig exposar els objectius del pla, les accions previstes, així com el tipus de seguiment i eines que volia utilitzar per recollir informació i orientar l’assessorament. La tutora va valorar molt positivament la claredat del recull del pla i la definició de les fases, destacant la seva coherència i la viabilitat d’implementació.

Com que el pla estava pensat per donar suport a una mestra, li vaig comentar que em sentiria més còmoda realitzant les observacions en alguna aula d’Educació Infantil, ja que soc mestra d’Educació Infantil i així podria adaptar millor les eines i estratègies a les característiques dels infants. La meva tutora de pràctiques va coincidir amb aquesta proposta i em va confirmar que no hi havia cap inconvenient, permetent-me començar la fase d’observació dins aquest context.

La realització del pràcticum m’ha permès veure com és realment la feina d’una psicopedagoga a l’escola i com es pot influir des de l’assessorament a una mestra. Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció és que, moltes vegades, la intervenció no és tant fer activitats amb l’infant, sinó observar, analitzar i parlar amb la mestra per ajudar-la a veure què funciona i què es pot millorar.

Al principi anava una mica perduda, ja que en aquesta escola no hi ha la figura de psicopedagoga a l’etapa d’infantil i primària, però poc a poc vaig anar veient que la meva feina consistia sobretot a oferir suport, idees i estratègies adaptades a l’infant i a la dinàmica del grup. Això em va fer valorar molt la importància de l’acompanyament col·laboratiu i de treballar en equip.

A l’escola on he realitzat l’assessorament m’han fet sentir ben acollida des del primer dia, deixant-me espai dins l’aula i mostrant-se properes, cosa que ha facilitat molt la meva estada i el desenvolupament de les observacions així com de les diferents assessoraments.

Durant aquest procés, he après molt sobre com fer que les rutines siguin més clares i segures per a l’infant a través de la meva intervenció, a adaptar activitats segons les necessitats de cada alumne, a aplicar diferents proves diagnòstiques com el test de dislèxia, i a buscar diverses estratègies per treballar les dificultats específiques dels infants. També he pogut veure com les reunions de feedback amb la tutora i l’observació constant ajuden a ajustar les estratègies i a que siguin realment efectives.

A nivell personal, m’emporto la capacitat de ser flexible, de mirar les coses des de diferents perspectives i de comunicar-me millor amb els docents per ajudar-los a trobar solucions pràctiques. També he consolidat la idea que la psicopedagogia és molt més que aplicar teoria: és escoltar, observar, adaptar i acompanyar.

En resum, aquest pràcticum m’ha fet sentir que estic començant a construir la meva identitat com a psicopedagoga, amb ganes de seguir aprenent i millorant la manera com acompanyo docents i infants en l’escola.

S’ha dut a terme el tancament del pla d’assessorament psicopedagògic adreçat a una mestra d’educació infantil, orientat a millorar la resposta educativa a un infant amb necessitats específiques de suport educatiu. El procés ha inclòs observació sistemàtica a l’aula, diverses reunions de feedback amb la tutora, el co-disseny d’una tira d’anticipació de rutines, la proposta de materials sensorials, la detecció d’interessos de l’infant i l’assessorament en relació amb l’ampliació horària com a mesura d’ajust progressiu.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític
L’avaluació final posa de manifest que l’assessorament psicopedagògic, basat en l’observació directa, el diàleg professional i el co-disseny d’estratègies, afavoreix una pràctica docent més ajustada a les necessitats de l’alumnat. La creació de la tira d’anticipació, elaborada amb imatges reals i amb una progressió intencionada del nombre de pictogrames, ha contribuït a estructurar les rutines i a reduir situacions de desregulació, en coherència amb els principis de l’anticipació i el suport visual.
La proposta de materials sensorials i la detecció d’interessos de l’infant han permès orientar la intervenció cap a una mirada més funcional i motivadora, respectant els ritmes individuals i promovent la participació activa dins l’aula. Així mateix, l’assessorament en relació amb l’ampliació horària s’ha plantejat com una mesura progressiva i consensuada, atenent criteris de benestar emocional i adaptació.
Aquest procés m’ha permès comprendre la psicopedagogia com una disciplina que acompanya el docent en la presa de decisions, des d’una perspectiva inclusiva, sistèmica i preventiva, més enllà de la intervenció directa amb l’infant.

Evidències:
– Registres d’observació sistemàtica a l’aula.
– Notes de les reunions de feedback amb la tutora (anonimitzades).
– Materials elaborats i proposats: tira d’anticipació de rutines amb imatges reals i material sensorial.
– Registre dels interessos detectats de l’infant i de les adaptacions proposades.

Avaluació del pla d’assessorament
Els objectius plantejats s’han assolit de manera satisfactòria. Les estratègies proposades han estat integrades a la pràctica docent, mostrant-se funcionals i sostenibles en el temps. El pla d’assessorament es valida com una eina útil per afavorir una resposta educativa inclusiva i ajustada a les necessitats de l’alumnat.

Observacions personals
Aquest procés de tancament m’ha permès consolidar el meu rol com a psicopedagoga en formació, situant-me en una posició d’assessorament, escolta activa i construcció conjunta amb la mestra. La combinació d’observació, anàlisi i feedback constant ha estat clau per integrar teoria i pràctica i per reforçar una mirada professional basada en la col·laboració i la millora contínua.

Propostes de millora
Tot i la valoració positiva del pla d’assessorament, el procés també m’ha permès identificar alguns aspectes que es podrien millorar. Un dels principals límits ha estat el temps disponible, ja que algunes de les estratègies proposades, com la tira d’anticipació, el material sensorial o l’ampliació horària, requereixen un seguiment més llarg per poder valorar amb més profunditat el seu impacte i la seva continuïtat en el temps.

Un altre aspecte a millorar seria la sistematització de l’avaluació. Tot i que s’han utilitzat indicadors i registres d’observació, disposar de dades més comparables abans i després de la implementació de les estratègies hauria permès objectivar millor els canvis observats i prendre decisions encara més ajustades.

A més, el pla s’ha centrat principalment en l’assessorament a la tutora, fet que ha estat molt positiu, però una major implicació d’altres professionals del centre hauria pogut enriquir el procés i afavorir una resposta més compartida i coherent. De la mateixa manera, ampliar l’observació a altres espais i moments del dia hauria aportat una visió més global del funcionament de l’infant.

Finalment, com a millora futura, es podria reforçar una fase de tancament orientada a afavorir una major autonomia de la mestra, proporcionant-li eines i orientacions més sistematitzades per continuar aplicant i adaptant les estratègies un cop finalitzat l’assessorament.

*Evidències, mostres reals de la intervenció realitzada al centre respectant la privacitat de les persones implicades i especialment dels infants (rúbrica d’observació a l’aula).

Dijous 11/12/2025

Descripció de l’activitat
En aquesta fase del projecte he iniciat el co-disseny de la tira d’anticipació de rutines amb l’objectiu de facilitar la comprensió i l’anticipació de les activitats diàries per part de l’infant. En primer lloc, vaig compartir la proposta amb la meva tutora de pràctiques per valorar-ne la idoneïtat i definir criteris bàsics abans de portar-la a l’aula. Un cop validada, vaig mantenir una reunió amb la tutora del grup per presentar-li la idea i consensuar conjuntament com implementar-la de manera ajustada a la realitat de l’aula.

Durant aquestes converses, vaig proposar començar amb una tira d’anticipació senzilla, utilitzant un nombre reduït de pictogrames i prioritzant l’ús d’imatges reals en lloc de pictogrames més abstractes. Aquesta decisió es va prendre tenint en compte les necessitats de l’infant i la importància de facilitar una comprensió clara i funcional de les rutines.

Un cop acordats aquests criteris, vaig realitzar fotografies dels espais del centre, dels materials habituals i de les mestres implicades en les rutines quotidianes. Posteriorment, vaig imprimir i plastificar les imatges per garantir-ne la durabilitat i facilitar-ne l’ús diari a l’aula.

Objectius
– Co-dissenyar una eina d’anticipació visual adaptada a les necessitats de l’infant.
– Facilitar la comprensió de les rutines diàries mitjançant suports visuals reals.
– Afavorir la regulació emocional i la seguretat davant els canvis d’activitat.
– Garantir la coherència entre el disseny de l’eina i la seva aplicació a l’aula.

Reflexió personal
L’anticipació visual és una estratègia àmpliament avalada en l’atenció a infants amb dificultats de comunicació, regulació o comprensió de l’entorn. L’ús d’imatges reals, especialment en les primeres fases, facilita la vinculació entre el suport visual i la realitat concreta, reduint la càrrega cognitiva i afavorint la generalització de les rutines.

El procés de co-disseny ha estat clau per assegurar que la tira d’anticipació no fos una eina externa o imposada, sinó un recurs compartit i funcional. La validació prèvia amb la tutora de pràctiques i el consens amb la tutora del grup han permès ajustar la proposta tant des del punt de vista teòric com pràctic, assegurant-ne la viabilitat i la continuïtat en el temps.

Avaluació de la intervenció
La valoració inicial del procés és positiva. El grau de satisfacció és elevat, ja que la proposta ha estat ben acollida per les professionals implicades i s’ha consensuat una implementació progressiva i realista. Com a indicadors d’avaluació es tindran en compte la comprensió de la rutina per part de l’infant, la disminució de situacions d’incertesa o desregulació i la facilitat d’ús de l’eina per part del professorat. En funció dels resultats, es valorarà ampliar progressivament el nombre de pictogrames o introduir imatges més abstractes.

Observacions personals
A nivell personal, aquest procés m’ha permès prendre consciència de la importància de començar amb propostes senzilles i ajustades, evitant sobrecarregar l’infant amb massa estímuls. També he constatat que el co-disseny amb les professionals del centre facilita la implicació i el compromís amb la intervenció. Aquesta experiència reforça la idea que les eines visuals són més efectives quan neixen del treball col·laboratiu i s’adapten a la realitat concreta de l’aula.

Primera intervenció amb tira d’anticipació mitjançant pictogrames 15/12/2025

Descripció de l’activitat
Primera intervenció amb un infant de 4 anys amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) mitjançant una tira d’anticipació amb pictogrames. Fins al moment, la mestra utilitzava pictogrames universals de manera puntual, però l’infant no hi reaccionava. Seguint la recomanació de l’EAP, s’ha iniciat la intervenció amb pocs pictogrames i activitats funcionals per afavorir la familiarització, amb la previsió d’anar ampliant-los de manera progressiva.

Objectius
– Comprendre les rutines diàries mitjançant l’ús de suports visuals.
– Utilitzar de manera progressiva els pictogrames com a sistema de comunicació.
– Anticipar les activitats quotidianes per augmentar la sensació de seguretat i previsibilitat.

Reflexió personal
Aquesta primera intervenció m’ha fet prendre consciència de la importància de planificar acuradament els primers contactes amb nous suports visuals. El fet de començar amb una tira d’anticipació senzilla m’ha permès observar l’infant amb més calma i adaptar la meva actuació al seu ritme, sense generar pressió ni expectatives elevades.

He pogut constatar que l’ús dels pictogrames requereix coherència i intencionalitat pedagògica. Tot i que l’infant ha reaccionat correctament al pictograma de l’esmorzar, no ha interpretat funcionalment el pictograma del penjador, ja que l’objectiu era que, en arribar a la classe, sàpiga que havia d’anar al penjador per penjar la motxilla i la jaqueta. Aquest fet m’ha fet reflexionar sobre la necessitat de reforçar progressivament els pictogrames amb context i suport, perquè l’infant pugui establir connexions clares entre el símbol i l’acció concreta.

A nivell personal, aquesta experiència m’ha ajudat a reforçar una mirada més observadora i flexible, entenent que no sempre cal intervenir activament, sinó donar temps a l’infant perquè interpreti i utilitzi els suports al seu ritme. Considero que aquesta manera d’acompanyar afavoreix una relació educativa més respectuosa i ajustada a les necessitats de l’infant amb TEA.

Avaluació de la intervenció o de les activitats del projecte
La intervenció ha assolit els objectius inicials plantejats, ja que l’infant ha mostrat una resposta clara davant del suport visual presentat. El pictograma de l’esmorzar ha estat comprès i utilitzat de manera funcional, fet que indica una primera aproximació positiva al sistema d’anticipació.

D’acord amb les observacions realitzades, es valora adequat mantenir aquesta línia de treball, introduint progressivament nous pictogrames i ampliant la tira d’anticipació. Aquesta decisió permetrà consolidar la comprensió del sistema i evitar possibles situacions de confusió o sobrecàrrega.

Els resultats obtinguts en aquesta primera intervenció orienten la continuïtat del projecte cap a una implementació gradual i sostinguda dels suports visuals, respectant el ritme de l’infant i utilitzant l’avaluació contínua com a eina per ajustar la pràctica educativa.

Indicadors avaluats en aquesta intervenció
– L’infant mostra interès davant la tira d’anticipació? Sí
– Reconeix el pictograma presentat (esmorzar)? Sí
– Assenyala el pictograma de manera intencional? Sí
– Comprèn l’acció associada al pictograma? Sí
– Inicia una acció a partir del suport visual (anar al penjador)? Sí
– Mostra signes d’estrès o rebuig davant del material? No
– Accepta el suport visual com a eina d’anticipació? Sí
– Necessita acompanyament constant per interpretar el pictograma? Sí, en aquesta primera intervenció
– El suport visual aporta tranquil·litat i previsibilitat? Sí

Conductes que s’han pogut observar durant el procés i són rellevants
L’infant mostra una resposta clara davant del pictograma de l’esmorzar, assenyalant-lo i iniciant l’acció corresponent. No s’han observat conductes de rebuig ni episodis d’estrès durant la intervenció. Es detecta necessitat d’acompanyament per interpretar el suport visual, pròpia d’una primera intervenció.

No ha estat necessari modificar l’activitat, però sí que es preveu ampliar de manera progressiva la tira d’anticipació, incorporant nous pictogrames de forma gradual, respectant el ritme de l’infant.

Observacions personals
Aquesta primera intervenció m’ha permès comprovar la importància de presentar els pictogrames de manera estructurada i amb un sentit funcional. Tot i que l’infant no reaccionava als pictogrames utilitzats anteriorment de forma puntual, la tira d’anticipació ha afavorit una resposta comunicativa clara. Considero fonamental mantenir una intervenció progressiva, coherent i compartida amb tot l’equip educatiu per consolidar l’ús dels suports visuals.

*Evidències, mostres reals de la intervenció realitzada al centre respectant la privacitat de les persones implicades i especialment dels infants.

Dimecres 3/12/2025:

Descripció de l’activitat
He mantingut una reunió amb la tutora del grup d’I4 amb l’objectiu de compartir les observacions recollides durant les darreres setmanes i presentar-li les primeres propostes d’intervenció. Des del primer moment, la tutora ha expressat que coincideix plenament amb les observacions descrites, valorant molt positivament la sistematicitat i el nivell de detall amb què s’han registrat les situacions, destacant que aquesta mirada li resulta útil per comprendre millor les necessitats de l’infant.

Posteriorment, he exposat les estratègies preliminars que he començat a elaborar. En revisar-les conjuntament, la tutora ha comentat que algunes d’aquestes pràctiques ja s’estan duent a terme a l’aula, tot i que no sempre s’apliquen de manera constant o amb una intencionalitat clara. Aquest intercanvi ha permès ajustar alguns aspectes i identificar quines estratègies convé reforçar, especialment pel que fa a l’anticipació visual, l’ús del SAAC i les rutines de regulació emocional.

Durant la reunió també s’hi ha incorporat la mestra de la SIEI, recentment incorporada al centre. Aquesta ha sol·licitat una breu explicació de les observacions realitzades per tal de situar-se en el context del grup i de les necessitats dels infants. En aquesta primera aproximació, ha manifestat la necessitat de suport en l’ús del comunicador SAAC adaptat, motiu pel qual hem acordat una nova trobada per compartir les observacions i revisar conjuntament els elements a incorporar o reajustar.

Finalment, s’han concretat els primers passos a seguir, tant a nivell d’observació com d’intervenció immediata.

Objectius
– Presentar i ajustar les primeres propostes d’intervenció.
– Coordinar criteris d’actuació amb la tutora i la mestra de la SIEI.
– Establir acords concrets per facilitar l’anticipació i la regulació de l’infant.
– Afavorir una resposta educativa coherent i compartida.

Reflexió personal
La coherència i la continuïtat en l’aplicació de les estratègies són factors clau per garantir l’efectivitat de les intervencions educatives, especialment en infants que necessiten suport en la comunicació i la regulació emocional. Tal com recullen els models d’intervenció inclusiva, l’ús sistemàtic d’eines com l’anticipació visual i els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació afavoreix la comprensió de l’entorn i redueix situacions d’angoixa o desconnexió.

Aquesta reunió ha posat de manifest la importància del treball coordinat entre els diferents professionals del centre, així com la necessitat d’acompanyar els nous membres de l’equip en els processos ja iniciats. La reflexió compartida ha permès passar de propostes teòriques a acords pràctics i aplicables en el dia a dia de l’aula.

Avaluació de la intervenció
La valoració de la reunió és molt positiva. El grau de satisfacció és elevat, ja que s’ha aconseguit un alt nivell d’acord entre les professionals implicades. Com a indicadors rellevants destaquen la coincidència en les observacions, la predisposició a reforçar estratègies ja existents i la concreció d’accions immediates, com l’ús d’un objecte anticipador en la rutina de psicomotricitat. Aquests acords permeten avançar cap a una intervenció més coherent i efectiva, amb possibilitat de revisió i ajust segons l’evolució de l’infant.

Observacions personals
A nivell personal, aquesta experiència reforça la idea que moltes intervencions ja existeixen a l’aula, però necessiten ser revisades i dotades d’una intencionalitat clara. També posa de manifest la importància de la comunicació entre professionals i de la flexibilitat davant els canvis, com la incorporació d’una nova mestra a la SIEI. Aquesta situació evidencia la necessitat de combinar el rigor teòric amb la realitat pràctica del centre, adaptant les propostes a les possibilitats reals de l’equip educatiu.

*Evidència, mostra real de la intervenció realitzada al centre respectant la privacitat de les persones implicades i especialment dels infants.

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de reunir-me amb la meva tutora de pràctiques per compartir-li tant les observacions realitzades a l’aula d’I4 com les primeres estratègies que tinc previstes plantejar a la tutora del grup. La trobada s’ha desenvolupat en un ambient proper i de confiança, cosa que m’ha permès expressar amb claredat els meus dubtes i les meves intencions d’intervenció.

Durant la conversa, la tutora m’ha comentat que les observacions estan molt ben recollides. A més, m’ha explicat que ja ha parlat amb la tutora del grup d’I4 i que aquesta li ha transmès que està molt contenta amb la meva feina. Escoltar-ho m’ha generat una sensació de satisfacció i d’agraïment, ja que sovint tinc la sensació que simplement “vaig fent”, però constatar que el meu esforç es veu i s’aprecia m’anima a continuar aprenent i millorar.

Tot i la valoració tan positiva, la tutora també m’ha assenyalat alguns aspectes de les estratègies que caldria ajustar abans de presentar-les formalment. Aquests suggeriments han estat molt útils, ja que m’han ajudat a revisar les propostes amb una mirada més crítica i professional.

Aquesta reunió ha estat especialment enriquidora perquè m’ha permès validar les meves impressions inicials i, alhora, identificar punts de millora que reforçaran les estratègies abans de compartir-les amb la tutora del grup.

Dijous 27/11:

Descripció de l’activitat
Durant aquesta jornada, a més de continuar amb el procés d’observació a l’aula, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la reunió de la CAEI del centre. Aquesta reunió constitueix un espai clau de coordinació entre els diferents professionals, on es fa el seguiment dels casos més rellevants i es prenen decisions conjuntes sobre les mesures educatives i psicopedagògiques a implementar.

Un cop finalitzada la sessió, vaig mantenir una conversa amb l’especialista de l’EAP amb l’objectiu de compartir el cas que estic observant i presentar-li les primeres propostes i estratègies d’intervenció que començo a elaborar a partir de l’observació a l’aula. La trobada es va desenvolupar en un clima de col·laboració i interès, fet que va facilitar el contrast de la meva mirada inicial amb l’expertesa d’una professional externa al centre.

L’especialista va comentar que encara no havia pogut observar l’infant directament, però que tenia la intenció de fer-ho en les properes setmanes per oferir una valoració més completa. Tot i això, a partir de la informació compartida, va considerar que les propostes plantejades eren coherents i adequades, i va suggerir alguns ajustaments per millorar l’efectivitat de les estratègies, aportant matisos que no havia contemplat inicialment.

Objectius
– Comprendre el funcionament i la importància de la CAEI com a espai de coordinació del centre.
– Contrastar les primeres impressions i propostes d’intervenció amb una professional de l’EAP.
– Enriquir les estratègies d’assessorament a partir de l’aportació d’una mirada externa.
– Preparar amb més fonament la futura reunió amb la tutora de l’infant.

Reflexió personal
El treball en xarxa i la coordinació entre professionals són elements essencials en l’atenció a la diversitat i en la intervenció psicopedagògica. Tal com recull el model d’escola inclusiva, la resposta educativa als infants amb necessitats específiques requereix una mirada compartida i consensuada entre els diferents agents implicats (docents, equips d’orientació i serveis externs).

La participació en la reunió de la CAEI i la posterior conversa amb l’EAP m’han permès prendre consciència de la importància de contrastar les pròpies hipòtesis amb altres professionals, evitant mirades parcials o esbiaixades. Aquest procés de contrast no només valida la pràctica, sinó que la millora, aportant nous elements d’anàlisi i ajustament que repercuteixen directament en la qualitat de la intervenció.

Avaluació de la intervenció
La valoració d’aquesta actuació és molt positiva. El grau de satisfacció és elevat, ja que la trobada amb l’EAP ha permès validar les primeres propostes i reforçar la seguretat en el plantejament de les estratègies. Com a indicadors rellevants destaquen la coherència de les propostes, la qualitat de les aportacions rebudes i la sensació de major preparació per afrontar la reunió amb la tutora de l’infant. Aquesta experiència contribueix a una millor presa de decisions i a la possible reorientació de la intervenció si es considera necessari.

Observacions personals
A nivell personal, aquesta experiència posa de manifest la importància de la humilitat professional i de la disposició a revisar les pròpies idees. També s’evidencia la riquesa del treball col·laboratiu i la necessitat de disposar d’espais formals de coordinació que permetin compartir responsabilitats i mirades. Aquesta vivència reforça la coherència entre la teoria sobre el treball interdisciplinari i la pràctica real als centres educatius.

Divendres 21/11 i dilluns 24/11

Descripció de l’activitat
Durant aquesta primera setmana de pràctiques he iniciat la fase 1 del pla d’assessorament, centrada en l’observació i el primer contacte amb els infants implicats. Prèviament, havia mantingut una reunió amb la tutora de pràctiques per validar el pla d’intervenció i acordar que el focus inicial seria un infant concret. Tanmateix, en la primera trobada amb la tutora de l’aula, se’m va presentar un segon cas que no estava previst inicialment i que també requeria atenció psicopedagògica. Davant d’aquesta nova situació, es va consensuar que els primers dies es dedicarien a l’observació de tots dos infants per tal de valorar de manera global les seves necessitats i la seva dinàmica dins l’aula.

Per iniciar el procés d’observació de manera natural, vaig entrar a l’aula integrant-me en la rutina diària, evitant generar una sensació d’avaluació formal. Em vaig presentar de manera breu i propera, explicant que venia a col·laborar i donar suport. No vaig utilitzar cap instrument d’observació visible amb l’objectiu de captar el funcionament espontani dels infants.

Un cop a l’aula, vaig localitzar els dos infants i, abans de focalitzar-m’hi directament, vaig interactuar amb altres nens i nenes per generar un clima de confiança. Aquesta aproximació em va permetre observar la seva participació, la relació amb els companys, la resposta a les propostes de la mestra, el seguiment de les rutines i la regulació emocional. Paral·lelament, vaig intervenir puntualment per donar suport a la mestra quan va ser necessari.

Objectius
– Iniciar una observació sistemàtica i naturalitzada dels infants implicats.
– Conèixer la seva dinàmica dins l’aula i la relació amb iguals i adults.
– Detectar necessitats educatives i emocionals rellevants per al pla d’assessorament.
– Establir un primer vincle de confiança amb els infants.
– Recollir informació per orientar la posterior definició del pla d’intervenció.

Reflexió personal
L’observació naturalista en contextos educatius és una eina clau en l’avaluació psicopedagògica, ja que permet comprendre el funcionament real de l’infant en situacions quotidianes, sense la interferència que pot generar una observació excessivament estructurada. Tal com assenyalen autors com Bronfenbrenner, el desenvolupament de l’infant està profundament influït pel context, fet que reforça la importància d’observar-lo dins l’aula i en interacció amb el seu entorn habitual.

A més, la creació d’un vincle segur és un element imprescindible per a qualsevol intervenció educativa significativa, especialment en infants amb dificultats d’atenció o regulació emocional. Les petites intervencions de suport realitzades han permès iniciar aquesta relació, tot respectant el ritme i les necessitats individuals de cada infant.

Evidències:
– Registre mental de conductes observades durant les rutines diàries (entrada a l’aula, activitats dirigides, treball autònom).
– Interaccions espontànies amb els infants i observació de la seva resposta al suport individual.
– Col·laboració directa amb la mestra en moments puntuals d’acompanyament i regulació de la conducta.
(Totes les evidències han estat recollides respectant la confidencialitat i la privacitat dels infants.)

Avaluació de la intervenció
La valoració inicial d’aquesta fase és positiva. El grau de satisfacció és elevat, ja que s’ha pogut obtenir una primera visió global dels infants sense generar resistències ni incomoditats. La presència a l’aula ha estat ben acollida tant pels infants com per la mestra, i s’han establert les bases per a una intervenció posterior més específica. Com a indicadors rellevants destaquen el nivell d’atenció, la participació, la resposta al suport individual i la regulació emocional. Aquesta informació serà clau per prendre decisions i, si cal, reorientar el pla d’assessorament.

Observacions personals
Una de les principals dificultats ha estat gestionar l’equilibri entre observar i intervenir, evitant interferir excessivament en la dinàmica d’aula. També emergeix la necessitat de flexibilitat davant situacions no previstes, com la incorporació d’un segon cas. Aquesta experiència posa de manifest la importància d’una mirada oberta i ajustada a la realitat del centre, així com la coherència entre la teoria psicopedagògica i la pràctica educativa quotidiana.

*Evidència, mostra real de la intervenció realitzada al centre respectant la privacitat de les persones implicades i especialment dels infants.

Bona tarda a tothom!

En la publicació següent presento visualment i de manera resumida el pla d’assessorament psicopedagògic que realitzaré a la tutora d’I4 cap a un nen amb TEA.

L’objectiu principal és millorar la pràctica inclusiva dins les aules d’infantil mitjançant un procés d’assessorament psicopedagògic orientat a dotar a les mestres d’estratègies pràctiques per atendre a tot l’alumnat.

En la inforgrafia del Canva podreu observar les diferents fases d’aquesta intervenció.

Enllaç al Canva:
https://www.canva.com/design/DAG5oQZzuEk/cFgfb1wqPzviGAaKCywtAA/edit?utm_content=DAG5oQZzuEk&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton