S’ha dut a terme el tancament del pla d’assessorament psicopedagògic adreçat a una mestra d’educació infantil, orientat a millorar la resposta educativa a un infant amb necessitats específiques de suport educatiu. El procés ha inclòs observació sistemàtica a l’aula, diverses reunions de feedback amb la tutora, el co-disseny d’una tira d’anticipació de rutines, la proposta de materials sensorials, la detecció d’interessos de l’infant i l’assessorament en relació amb l’ampliació horària com a mesura d’ajust progressiu.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític
L’avaluació final posa de manifest que l’assessorament psicopedagògic, basat en l’observació directa, el diàleg professional i el co-disseny d’estratègies, afavoreix una pràctica docent més ajustada a les necessitats de l’alumnat. La creació de la tira d’anticipació, elaborada amb imatges reals i amb una progressió intencionada del nombre de pictogrames, ha contribuït a estructurar les rutines i a reduir situacions de desregulació, en coherència amb els principis de l’anticipació i el suport visual.
La proposta de materials sensorials i la detecció d’interessos de l’infant han permès orientar la intervenció cap a una mirada més funcional i motivadora, respectant els ritmes individuals i promovent la participació activa dins l’aula. Així mateix, l’assessorament en relació amb l’ampliació horària s’ha plantejat com una mesura progressiva i consensuada, atenent criteris de benestar emocional i adaptació.
Aquest procés m’ha permès comprendre la psicopedagogia com una disciplina que acompanya el docent en la presa de decisions, des d’una perspectiva inclusiva, sistèmica i preventiva, més enllà de la intervenció directa amb l’infant.

Evidències:
– Registres d’observació sistemàtica a l’aula.
– Notes de les reunions de feedback amb la tutora (anonimitzades).
– Materials elaborats i proposats: tira d’anticipació de rutines amb imatges reals i material sensorial.
– Registre dels interessos detectats de l’infant i de les adaptacions proposades.

Avaluació del pla d’assessorament
Els objectius plantejats s’han assolit de manera satisfactòria. Les estratègies proposades han estat integrades a la pràctica docent, mostrant-se funcionals i sostenibles en el temps. El pla d’assessorament es valida com una eina útil per afavorir una resposta educativa inclusiva i ajustada a les necessitats de l’alumnat.

Observacions personals
Aquest procés de tancament m’ha permès consolidar el meu rol com a psicopedagoga en formació, situant-me en una posició d’assessorament, escolta activa i construcció conjunta amb la mestra. La combinació d’observació, anàlisi i feedback constant ha estat clau per integrar teoria i pràctica i per reforçar una mirada professional basada en la col·laboració i la millora contínua.

Propostes de millora
Tot i la valoració positiva del pla d’assessorament, el procés també m’ha permès identificar alguns aspectes que es podrien millorar. Un dels principals límits ha estat el temps disponible, ja que algunes de les estratègies proposades, com la tira d’anticipació, el material sensorial o l’ampliació horària, requereixen un seguiment més llarg per poder valorar amb més profunditat el seu impacte i la seva continuïtat en el temps.

Un altre aspecte a millorar seria la sistematització de l’avaluació. Tot i que s’han utilitzat indicadors i registres d’observació, disposar de dades més comparables abans i després de la implementació de les estratègies hauria permès objectivar millor els canvis observats i prendre decisions encara més ajustades.

A més, el pla s’ha centrat principalment en l’assessorament a la tutora, fet que ha estat molt positiu, però una major implicació d’altres professionals del centre hauria pogut enriquir el procés i afavorir una resposta més compartida i coherent. De la mateixa manera, ampliar l’observació a altres espais i moments del dia hauria aportat una visió més global del funcionament de l’infant.

Finalment, com a millora futura, es podria reforçar una fase de tancament orientada a afavorir una major autonomia de la mestra, proporcionant-li eines i orientacions més sistematitzades per continuar aplicant i adaptant les estratègies un cop finalitzat l’assessorament.

*Evidències, mostres reals de la intervenció realitzada al centre respectant la privacitat de les persones implicades i especialment dels infants (rúbrica d’observació a l’aula).

Durant el període de pràctiques, el meu rol s’ha centrat principalment en l’observació de les sessions i en el suport a les professionals del centre. En el moment de passar proves diagnòstiques, sempre he adoptat un rol observador, fet que m’ha permès conèixer de prop els procediments, els criteris professionals i la manera d’intervenir amb cada infant.

Paral·lelament, he pogut ajudar en la creació de materials que el centre necessitava, seguint les indicacions de la tutora. No han estat materials d’elaboració pròpia, sinó tasques com copiar models, adaptar documents, plastificar o retallar materials, sempre d’acord amb les pautes establertes. Aquestes tasque m’han ajudat a entendre la importància del treball previ i del material en la intervenció psicopedagògica.

He trobat dificultats per disposar de moments llargs per conversar amb la tutora, ja que quan coincidíem en horari de treball ella tenia sessions i jo havia d’ajudar en el que se’m demanava. A més, el fet de compatibilitzar les pràctiques amb una altra feina m’ha limitat les hores al centre (dos dies a la setmana, tres hores cada dia), fet que ha dificultat dur a terme una observació més continuada o implementar amb més profunditat les activitats i documents dissenyats.

Tot i aquestes limitacions, les professionals del centre s’han mostrat sempre disposades a ajudar-me, m’han explicat els processos que duen a terme i han escoltat les meves propostes amb interès. Aquesta experiència m’ha ajudat a comprendre millor com les limitacions de temps, organització i rol condicionen la intervenció psicopedagògica, i m’ha ajudat a ajustar les meves expectatives a les possibilitats reals d’un centre en funcionament.

En el marc del projecte d’intervenció s’han elaborat dos materials de suport: un document per a la recollida i traspàs d’informació i un butlletí adreçat a les famílies. Aquests materials responen a necessitats detectades durant les pràctiques quan es va passar la DAFO, però cal destacar que encara no han estat validats ni implementats pel centre.

A causa del període de vacances i a la manca de temps per poder-los contrastar amb la tutora de pràctiques, aquests documents es troben en una fase inicial de proposta. Es preveu compartir-los amb la tutora perquè es pugui revisar i valorar, però no es pot determinar si finalment s’utilitzaran ni quins ajustos o millores requeriran.

Aquesta situació em permet prendre consciència que el disseny de materials no garanteix necessàriament la seva implementació, i que el criteri professional del centre és clau per validar qualsevol proposta. Des del punt de vista psicopedagògic, considero que aquests documents poden tenir utilitat, però entenc que cal adaptar-los plenament al funcionament real del centre i als ritmes de l’equip.

En el procés d’implementació del projecte d’intervenció psicopedagògica he trobat diverses dificultats relacionades en el temps disponible i l’organització de les sessions de reforç escolar. Els infants que assisteixen a reforç porten habitualment la feina de l’escola per fer o segueixen una rutina molt marcada, fet que limita la introducció de noves activitats, tot i ser una demanda de l’equip professional quan es va passar la DAFO.

Davant d’aquesta realitat, les activitats digitals dissenyades s’han utilitzat únicament durant els últims cinc minuts de la sessió, com ja s’ha explicat en una entrada anterior. Aquesta implementació només ha estat possible en un únic grup, el qual habitualment rebutja les activitats estructurades i mostre preferència per dibuixar. Tot i això, el fet que l’activitat fos digital va permetre captar la seva atenció i dur a terme el joc del penjat, treballant vocabulari i lectura de manera lúdica.

L’arribada de les vacances de Nadal i la proximitat de l’entrega del Fòlio han impedit continuar provant aquest tipus d’activitats o fer-ne una avaluació més continuada. Tot i això, considero que aquesta primera experiència posa de manifest el potencial motivador de les eines digitals en contextos on altres activitats són rebutjades.

Tot i les limitacions, s’expliquen les possibilitats de la web Flippity i es deixen els enllaços corresponents, de manera que les professionals del centre poden utilitzar aquestes activitats en el futur si ho consideren oportú.

Dijous 11/12/2025

Descripció de l’activitat
En aquesta fase del projecte he iniciat el co-disseny de la tira d’anticipació de rutines amb l’objectiu de facilitar la comprensió i l’anticipació de les activitats diàries per part de l’infant. En primer lloc, vaig compartir la proposta amb la meva tutora de pràctiques per valorar-ne la idoneïtat i definir criteris bàsics abans de portar-la a l’aula. Un cop validada, vaig mantenir una reunió amb la tutora del grup per presentar-li la idea i consensuar conjuntament com implementar-la de manera ajustada a la realitat de l’aula.

Durant aquestes converses, vaig proposar començar amb una tira d’anticipació senzilla, utilitzant un nombre reduït de pictogrames i prioritzant l’ús d’imatges reals en lloc de pictogrames més abstractes. Aquesta decisió es va prendre tenint en compte les necessitats de l’infant i la importància de facilitar una comprensió clara i funcional de les rutines.

Un cop acordats aquests criteris, vaig realitzar fotografies dels espais del centre, dels materials habituals i de les mestres implicades en les rutines quotidianes. Posteriorment, vaig imprimir i plastificar les imatges per garantir-ne la durabilitat i facilitar-ne l’ús diari a l’aula.

Objectius
– Co-dissenyar una eina d’anticipació visual adaptada a les necessitats de l’infant.
– Facilitar la comprensió de les rutines diàries mitjançant suports visuals reals.
– Afavorir la regulació emocional i la seguretat davant els canvis d’activitat.
– Garantir la coherència entre el disseny de l’eina i la seva aplicació a l’aula.

Reflexió personal
L’anticipació visual és una estratègia àmpliament avalada en l’atenció a infants amb dificultats de comunicació, regulació o comprensió de l’entorn. L’ús d’imatges reals, especialment en les primeres fases, facilita la vinculació entre el suport visual i la realitat concreta, reduint la càrrega cognitiva i afavorint la generalització de les rutines.

El procés de co-disseny ha estat clau per assegurar que la tira d’anticipació no fos una eina externa o imposada, sinó un recurs compartit i funcional. La validació prèvia amb la tutora de pràctiques i el consens amb la tutora del grup han permès ajustar la proposta tant des del punt de vista teòric com pràctic, assegurant-ne la viabilitat i la continuïtat en el temps.

Avaluació de la intervenció
La valoració inicial del procés és positiva. El grau de satisfacció és elevat, ja que la proposta ha estat ben acollida per les professionals implicades i s’ha consensuat una implementació progressiva i realista. Com a indicadors d’avaluació es tindran en compte la comprensió de la rutina per part de l’infant, la disminució de situacions d’incertesa o desregulació i la facilitat d’ús de l’eina per part del professorat. En funció dels resultats, es valorarà ampliar progressivament el nombre de pictogrames o introduir imatges més abstractes.

Observacions personals
A nivell personal, aquest procés m’ha permès prendre consciència de la importància de començar amb propostes senzilles i ajustades, evitant sobrecarregar l’infant amb massa estímuls. També he constatat que el co-disseny amb les professionals del centre facilita la implicació i el compromís amb la intervenció. Aquesta experiència reforça la idea que les eines visuals són més efectives quan neixen del treball col·laboratiu i s’adapten a la realitat concreta de l’aula.

Durant la implementació del projecte d’intervenció psicopedagògica, he elaborat un butlletí per a les famílies amb l’objectiu de reforçar la comunicació família-centre i oferir orientacions clares i accessibles per acompanyar els infants des de casa.

Aquest butlletí neix com a resposta a una necessitat detectada durant la fase d’anàlisi del context: millorar la coherència entre els entorns de desenvolupament dels infants.

El disseny del butlletí es planteja en un format visual, clar i entenedor, utilitzant els colors corporatius del centre i una estructura que facilita una lectura ràpida. S’ha prioritzat un llenguatge proper, evitant tecnicismes, però mantenint el rigor professional propi de la intervenció psicopedagògica.

Pel que fa al contingut, s’organitza en diversos blocs:

• Com podem ajudar des de casa? Aquest apartat posa l’accent en la importància de l’estructura i la previsibilitat per afavorir el benestar dels infants.
• Per afavorir l’aprenentatge i l’atenció… Recull estratègies pràctiques.
• Llenguatge. On es destaquen estratègies senzilles per reforçar la comprensió i l’expressió oral.
• Entendre les dificultats. Un apartat especialment rellevant des del punt de vista psicopedagògic, ja que ajuda a transmetre una mirada respectuosa i no estigmatitzadora.
• Treballem junts. Reforça la importància de la col·laboració, aspecte clau per consolidar la idea de corresponsabilitat educativa i donar coherència a la intervenció que es realitza tant al centre com a casa.

L’elaboració d’aquest butlletí m’ha permès posar en pràctica el rol psicopedagògic com a dissenyadora d’instruments d’assessorament i orientació, més enllà de la intervenció directa amb l’alumnat. Considero que es tracta d’un recurs viable, sostenible i fàcilment actualitzable, que pot tenir continuïtat un cop finalitzat el període de pràctiques i adaptar-se a diferents temàtiques al llarg del curs.

Personalment, aquesta actuació m’ajuda a prendre consciència de la importància de traduir el coneixement professional en missatges clars i útils per a les famílies, contribuint així a una intervenció psicopedagògica més coherent, compartida i significativa.

Durant la implementació del projecte d’intervenció psicopedagògica, he elaborat un document unificat per a la recollida d’informació inicial dels infants, amb l’objectiu de facilitar el traspàs d’informació entre les diferents professionals del centre i reduir la repetició de preguntes durant el procés d’avaluació.

Aquest document ha estat dissenyat a partir de les necessitats detectades durant les primeres setmanes de pràctiques, en què es va observar que la informació sobre un mateix infant sovint quedava fragmentada en diversos registres. El model creat inclou dades generals, observacions inicials, espais diferenciats perquè cada professional pugui afegir les seves anotacions i un apartat de síntesi que permeti orientar les següents sessions.

Actualment, el document es troba en fase de proposta, ja que encara no ha pogut ser contrastat amb la tutora de pràctiques a causa del període de vacances. Tot i això, considere pertinent compartir el model al Fòlio, com a mostra del procés de disseny i de la reflexió feta. Un cop es pugui revisar conjuntament amb la tutora, si escau, el document s’ajustarà.

La previsió és que aquest instrument permeti més continuïtat de la informació, ja que cada professional pot completar i ampliar les observacions ja registrades, evitant duplicacions i millorant la coherència del procés diagnòstic. A més, el fet que sigui un document compartit facilita la coordinació interna.

Aquesta actuació em permet prendre consciència de la importància dels instruments de registre dins del treball en equip multidisciplinari, així com del valor de dissenyar eines flexibles, obertes a revisió i adaptades al context real del centre.

Plantilla recull informació Tàndem

Durant la implementació del projecte d’intervenció psicopedagògica, he creat i aplicat diferents activitats digitals mitjançant Flippity, concretament els jocs de penjat i memory. Aquestes activitats estan orientades a millorar el vocabulari i la lectura i s’han dissenyat com a jocs interactius accessibles en línia.

La seva aplicació s’ha dut a terme durant els últims cinc minuts de les sessions de reforç escolar, com a tancament de la classe. Aquesta temporalització resulta adequada, ja que permet finalitzar la sessió amb una activitat lúdica que no genera pressió acadèmica i afavoreix un clima positiu. L’alumnat percep aquestes activitats com un joc, fet que incrementa la motivació i la predisposició a participar.

A través del penjat, es treballa el reconeixement de paraules i l’ampliació de vocabulari, mentre que el memory permet reforçar la lectura i l’associació visual de paraules i imatges. Tot i el seu caràcter lúdic, les activitats contribueixen de manera clara a reforçar la competència lectora, especialment en alumnes amb dificultats d’atenció o baixa motivació cap a les tasques més convencionals.

D’altra banda, s’ha presentat l’eina Flipitty a les companyes del centre, mostrant el funcionament de la plataforma i les possibilitats de creació d’activitats. Aquest traspàs de coneixement permet que les professionals puguin elaborar els seus jocs adaptats a les necessitats dels infants, afavorint així la continuïtat i sostenibilitat de la proposta més enllà del període de pràctiques.

L’observació directa mostra que l’alumnat participa activament, demana repetir el joc i manté un bon nivell de concentració durant l’activitat. Aquesta experiència confirma el potencial de les eines digitals com a recursos complementaris tenint clara la seva finalitat pedagògica i el temps acotat.

Aquesta actuació em permet constatar que la incorporació de recursos digitals senzills pot tenir un impacte positiu tant en la motivació com en el reforç de la lectura, i mostra la importància d’integrar el joc com a estratègia educativa dins de la intervenció psicopedagògica.

Primera intervenció amb tira d’anticipació mitjançant pictogrames 15/12/2025

Descripció de l’activitat
Primera intervenció amb un infant de 4 anys amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) mitjançant una tira d’anticipació amb pictogrames. Fins al moment, la mestra utilitzava pictogrames universals de manera puntual, però l’infant no hi reaccionava. Seguint la recomanació de l’EAP, s’ha iniciat la intervenció amb pocs pictogrames i activitats funcionals per afavorir la familiarització, amb la previsió d’anar ampliant-los de manera progressiva.

Objectius
– Comprendre les rutines diàries mitjançant l’ús de suports visuals.
– Utilitzar de manera progressiva els pictogrames com a sistema de comunicació.
– Anticipar les activitats quotidianes per augmentar la sensació de seguretat i previsibilitat.

Reflexió personal
Aquesta primera intervenció m’ha fet prendre consciència de la importància de planificar acuradament els primers contactes amb nous suports visuals. El fet de començar amb una tira d’anticipació senzilla m’ha permès observar l’infant amb més calma i adaptar la meva actuació al seu ritme, sense generar pressió ni expectatives elevades.

He pogut constatar que l’ús dels pictogrames requereix coherència i intencionalitat pedagògica. Tot i que l’infant ha reaccionat correctament al pictograma de l’esmorzar, no ha interpretat funcionalment el pictograma del penjador, ja que l’objectiu era que, en arribar a la classe, sàpiga que havia d’anar al penjador per penjar la motxilla i la jaqueta. Aquest fet m’ha fet reflexionar sobre la necessitat de reforçar progressivament els pictogrames amb context i suport, perquè l’infant pugui establir connexions clares entre el símbol i l’acció concreta.

A nivell personal, aquesta experiència m’ha ajudat a reforçar una mirada més observadora i flexible, entenent que no sempre cal intervenir activament, sinó donar temps a l’infant perquè interpreti i utilitzi els suports al seu ritme. Considero que aquesta manera d’acompanyar afavoreix una relació educativa més respectuosa i ajustada a les necessitats de l’infant amb TEA.

Avaluació de la intervenció o de les activitats del projecte
La intervenció ha assolit els objectius inicials plantejats, ja que l’infant ha mostrat una resposta clara davant del suport visual presentat. El pictograma de l’esmorzar ha estat comprès i utilitzat de manera funcional, fet que indica una primera aproximació positiva al sistema d’anticipació.

D’acord amb les observacions realitzades, es valora adequat mantenir aquesta línia de treball, introduint progressivament nous pictogrames i ampliant la tira d’anticipació. Aquesta decisió permetrà consolidar la comprensió del sistema i evitar possibles situacions de confusió o sobrecàrrega.

Els resultats obtinguts en aquesta primera intervenció orienten la continuïtat del projecte cap a una implementació gradual i sostinguda dels suports visuals, respectant el ritme de l’infant i utilitzant l’avaluació contínua com a eina per ajustar la pràctica educativa.

Indicadors avaluats en aquesta intervenció
– L’infant mostra interès davant la tira d’anticipació? Sí
– Reconeix el pictograma presentat (esmorzar)? Sí
– Assenyala el pictograma de manera intencional? Sí
– Comprèn l’acció associada al pictograma? Sí
– Inicia una acció a partir del suport visual (anar al penjador)? Sí
– Mostra signes d’estrès o rebuig davant del material? No
– Accepta el suport visual com a eina d’anticipació? Sí
– Necessita acompanyament constant per interpretar el pictograma? Sí, en aquesta primera intervenció
– El suport visual aporta tranquil·litat i previsibilitat? Sí

Conductes que s’han pogut observar durant el procés i són rellevants
L’infant mostra una resposta clara davant del pictograma de l’esmorzar, assenyalant-lo i iniciant l’acció corresponent. No s’han observat conductes de rebuig ni episodis d’estrès durant la intervenció. Es detecta necessitat d’acompanyament per interpretar el suport visual, pròpia d’una primera intervenció.

No ha estat necessari modificar l’activitat, però sí que es preveu ampliar de manera progressiva la tira d’anticipació, incorporant nous pictogrames de forma gradual, respectant el ritme de l’infant.

Observacions personals
Aquesta primera intervenció m’ha permès comprovar la importància de presentar els pictogrames de manera estructurada i amb un sentit funcional. Tot i que l’infant no reaccionava als pictogrames utilitzats anteriorment de forma puntual, la tira d’anticipació ha afavorit una resposta comunicativa clara. Considero fonamental mantenir una intervenció progressiva, coherent i compartida amb tot l’equip educatiu per consolidar l’ús dels suports visuals.

*Evidències, mostres reals de la intervenció realitzada al centre respectant la privacitat de les persones implicades i especialment dels infants.

Dimecres 3/12/2025:

Descripció de l’activitat
He mantingut una reunió amb la tutora del grup d’I4 amb l’objectiu de compartir les observacions recollides durant les darreres setmanes i presentar-li les primeres propostes d’intervenció. Des del primer moment, la tutora ha expressat que coincideix plenament amb les observacions descrites, valorant molt positivament la sistematicitat i el nivell de detall amb què s’han registrat les situacions, destacant que aquesta mirada li resulta útil per comprendre millor les necessitats de l’infant.

Posteriorment, he exposat les estratègies preliminars que he començat a elaborar. En revisar-les conjuntament, la tutora ha comentat que algunes d’aquestes pràctiques ja s’estan duent a terme a l’aula, tot i que no sempre s’apliquen de manera constant o amb una intencionalitat clara. Aquest intercanvi ha permès ajustar alguns aspectes i identificar quines estratègies convé reforçar, especialment pel que fa a l’anticipació visual, l’ús del SAAC i les rutines de regulació emocional.

Durant la reunió també s’hi ha incorporat la mestra de la SIEI, recentment incorporada al centre. Aquesta ha sol·licitat una breu explicació de les observacions realitzades per tal de situar-se en el context del grup i de les necessitats dels infants. En aquesta primera aproximació, ha manifestat la necessitat de suport en l’ús del comunicador SAAC adaptat, motiu pel qual hem acordat una nova trobada per compartir les observacions i revisar conjuntament els elements a incorporar o reajustar.

Finalment, s’han concretat els primers passos a seguir, tant a nivell d’observació com d’intervenció immediata.

Objectius
– Presentar i ajustar les primeres propostes d’intervenció.
– Coordinar criteris d’actuació amb la tutora i la mestra de la SIEI.
– Establir acords concrets per facilitar l’anticipació i la regulació de l’infant.
– Afavorir una resposta educativa coherent i compartida.

Reflexió personal
La coherència i la continuïtat en l’aplicació de les estratègies són factors clau per garantir l’efectivitat de les intervencions educatives, especialment en infants que necessiten suport en la comunicació i la regulació emocional. Tal com recullen els models d’intervenció inclusiva, l’ús sistemàtic d’eines com l’anticipació visual i els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació afavoreix la comprensió de l’entorn i redueix situacions d’angoixa o desconnexió.

Aquesta reunió ha posat de manifest la importància del treball coordinat entre els diferents professionals del centre, així com la necessitat d’acompanyar els nous membres de l’equip en els processos ja iniciats. La reflexió compartida ha permès passar de propostes teòriques a acords pràctics i aplicables en el dia a dia de l’aula.

Avaluació de la intervenció
La valoració de la reunió és molt positiva. El grau de satisfacció és elevat, ja que s’ha aconseguit un alt nivell d’acord entre les professionals implicades. Com a indicadors rellevants destaquen la coincidència en les observacions, la predisposició a reforçar estratègies ja existents i la concreció d’accions immediates, com l’ús d’un objecte anticipador en la rutina de psicomotricitat. Aquests acords permeten avançar cap a una intervenció més coherent i efectiva, amb possibilitat de revisió i ajust segons l’evolució de l’infant.

Observacions personals
A nivell personal, aquesta experiència reforça la idea que moltes intervencions ja existeixen a l’aula, però necessiten ser revisades i dotades d’una intencionalitat clara. També posa de manifest la importància de la comunicació entre professionals i de la flexibilitat davant els canvis, com la incorporació d’una nova mestra a la SIEI. Aquesta situació evidencia la necessitat de combinar el rigor teòric amb la realitat pràctica del centre, adaptant les propostes a les possibilitats reals de l’equip educatiu.

*Evidència, mostra real de la intervenció realitzada al centre respectant la privacitat de les persones implicades i especialment dels infants.