24 d’octubre

Quan arribo al centre, em rep la Paula al SIEI i anem a buscar un infant d’I4. Pugem junts a l’aula del SIEI i, en arribar, l’infant va directament a un plafó de rutines amb pictogrames per indicar que ha arribat al SIEI. La Paula m’explica que havia creat aquest recurs amb l’objectiu de treballar la comunicació amb l’infant seguint les orientacions de l’EAP.

Tanmateix, em comenta que la setmana anterior havia rebut la visita de la UTAC (Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació), un servei extern que es demana a través de l’EAP. Jo no coneixia aquest recurs, així que m’explica que la UTAC ofereix suport tant als usuaris de comunicació augmentativa —infants amb TEA, discapacitat motriu, discapacitat intel·lectual o altres dificultats que impedeixen o limiten l’ús de la parla— com als professionals i famílies que els acompanyen.

Els professionals de la UTAC li van recomanar elaborar un plafó comunicatiu per triar, utilitzant un comunicador d’alta tecnologia. Aquest tipus de plafó permet fomentar realment l’habilitat comunicativa, ja que l’infant pot escollir i expressar preferències. La Paula m’ensenya l’aplicació Asteris Grid, amb què està creant el nou plafó, i m’explica que l’EAP és qui proporciona la tauleta o el material necessari per a la seva implementació.

Ha estat molt interessant, ja que he pogut conèixer de prop com es treballa la comunicació augmentativa i com la col·laboració entre diferents serveis (EAP, UTAC i centre educatiu) pot donar lloc a suports més ajustats i significatius per a cada infant.

27 d’octubre

Es posa per primer cop en pràctica el plafó comunicatiu utilitzant l’ordinador de la mestra. La Paula ajuda l’infant a triar i assenyalar les seves preferències. De moment, el plafó inclou opcions per escollir jocs, cançons i colors, una primera versió que servirà per observar la seva resposta i adaptar-ne el contingut progressivament.

El 20 d’octubre vaig iniciar les pràctiques a l’Escola Túrbula.

El primer dia de pràctiques no va començar com esperava. En arribar a l’escola, em van comentar que la coordinadora de primària no hi era perquè estava en una formació, i ningú sabia que avui començava. Després d’esperar i de parlar amb diverses persones del centre, finalment vam localitzar la meva tutora de pràctiques, la Sandra, mestra d’educació especial de primària en actiu i psicopedagoga.

Un cop amb ella, ens vam dirigir a la seva aula, on també va arribar la Paula, mestra de la SIEI de primària i d’infantil. Entre totes tres vam organitzar els horaris de les pràctiques i vam acordar que hi aniria els dilluns dues hores, els dijous dues hores i els divendres una hora, sumant un total de cinc hores setmanals, adaptades a la meva disponibilitat com a mestra en actiu.

Aquell mateix dia, la Sandra i la Paula em van explicar quines són les seves funcions dins l’escola. Em van comentar que la feina de despatx és molt reduïda i que, en cas de fer-ne, sol ser fora de l’horari escolar, ja que la major part d’aquesta tasca la realitza l’EAP, com a servei extern del centre. Elles se centren sobretot en observar, acompanyar i fer intervencions amb infants amb NEE o NESE, dins o fora de l’aula segons les necessitats i demandes de cada mestra.

En aquell moment, em va sobtar adonar-me que el centre no compta amb la figura d’una psicopedagoga pròpia, ja que és l’EAP qui assumeix aquesta funció de suport i orientació. He de reconèixer que em vaig sentir una mica desmotivada, ja que m’hauria agradat observar de prop el treball directe d’una psicopedagoga al centre i conèixer de primera mà les seves tasques i metodologies d’intervenció.

Per acabar, vaig acompanyar a la Sandra a treballar amb dos alumnes de cinquè amb TEA, i em va mostrar com treballen la lectoescriptura amb ells. Va ser una primera presa de contacte molt enriquidora que em va permetre començar a entendre el tipus d’intervencions que es realitzen al centre.

Així i tot, com que la Sandra disposa de la titulació de psicopedagogia, espero aprendre molt de la seva experiència. Ja he pogut veure que, encara que exerceixi principalment com a mestra d’educació especial, de manera indirecta també assumeix funcions de psicopedagoga, gestionant avaluacions, intervencions i adaptacions per als alumnes amb necessitats educatives. Això em dóna confiança que podré aprendre moltes estratègies i coneixements pràctics durant les meves pràctiques.

Tot i els inconvenients, vaig marxar amb una molt bona sensació i amb ganes que arribés dijous per poder veure com treballa la Paula a la SIEI.

Bona tarda a tothom.

Aprofito la primera entrada per presentar-me i comentar les meves expectatives envers el Pràcticum.

El meu nom és Carla March. Soc mestra d’Educació Infantil a un centre educatiu concertat a Barcelona ciutat.

Aquest curs inicio les pràctiques amb molta il·lusió i ganes d’aprendre. Les realitzo en un centre educatiu de Sant Adrià de Besòs, que es diu Escola Tútbula i que disposa del recurs SIEI (Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva). Considero que és una gran oportunitat per continuar creixent tant en l’àmbit personal com professional i per conèixer més de prop la tasca psicopedagògica dins del context escolar.

Durant el pràcticum, espero poder:
– Observar i comprendre el funcionament del recurs SIEI i el paper que juga dins del centre.
– Veure de prop com es duen a terme les intervencions amb l’alumnat amb necessitats educatives especials i com s’articula la coordinació amb tutors, famílies i altres professionals.
– Adquirir eines per avaluar i detectar dificultats d’aprenentatge.

Afronto aquesta experiència com una oportunitat per créixer personalment i professionalment, adquirint eines que m’ajudin a desenvolupar-me com a futura psicopedagoga.

Accedeix a la presentació a través del link: https://prezi.com/view/XMoSrCEDHWb2QelZr7tk/?referral_token=Lum5VGlnB3FN