Bona tarda a tothom!

En la publicació següent presento visualment i de manera resumida el pla d’assessorament psicopedagògic que realitzaré a la tutora d’I4 cap a un nen amb TEA.

L’objectiu principal és millorar la pràctica inclusiva dins les aules d’infantil mitjançant un procés d’assessorament psicopedagògic orientat a dotar a les mestres d’estratègies pràctiques per atendre a tot l’alumnat.

En la inforgrafia del Canva podreu observar les diferents fases d’aquesta intervenció.

Enllaç al Canva:
https://www.canva.com/design/DAG5oQZzuEk/cFgfb1wqPzviGAaKCywtAA/edit?utm_content=DAG5oQZzuEk&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Després de la detecció de necessitat i la planificació inicial, toca implementar les actuacions acordades amb la tutora. Amb aquesta imatge queda recollit el procés de planificació, l’assignació de responsabilitats, els instruments que s’utilitzaran en la intervenció i la temporització.

Us deixo l’enllaç perquè pugueu veure-ho sense problemes!

Implementació pla d’intervenció (Canva)

A partir de la detecció de necessitats del grup i l’anàlisi del context, he dissenyat un pla d’intervenció psicopedagògica que es durà a terme en tres sessions, centrades en el desenvolupament emocional, la motivació acadèmica i la cohesió del grup.

A continuació presento un esquema visual del pla:

https://www.canva.com/design/DAG5FFshhkA/t7ziV1xdTVzJdSZrCSM3kA/view?utm_content=DAG5FFshhkA&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=uniquelinks&utlId=h2e975ab61b

Durant els primers dies de pràctiques he pogut observar el funcionament intern del servei i les dinàmiques de coordinació entre les professionals del centre. Tot i el bon ambient i la implicació de l’equip, es pot millorar el sistema de traspàs d’informació.

Quan un infant passa per diferents professionals el mateix dia, algunes preguntes i activitats inicials es repeteixen. Això forma part del procés de diagnòstic, però la informació no queda registrada de manera comuna, i això pot generar duplicitats i pèrdua de dades. Comentant aquesta informació amb la tutora, vam acordar dissenyar un instrument compartit que agilitze el procés. A més, també es detecten, gràcies a la DAFO del Repte 2, les necessitats d’orientació a les famílies i augment de la seva participació i potenciar l’ús de recursos digitals per enriquir les sessions i millorar la motivació.

Així doncs, ens hem marcat tres línies d’actuació:

1. Crear un qüestionari unificat per centralitzar la recolllida d’informació.
2. Elaborar un butlletí digital per a les famílies amb orientacions per àmbits (aprenentatges, llenguatge i diagnòstics).
3. Implementar l’eina Wordwall amb activitats personalitzades.

Al llarg de les pràctiques he pogut observar un grup d’alumnes d’ESO que presenta dificultats emocionals i de motivació que afecten de manera directa a la qualitat dels seus aprenentatges. El context del centre indica la necessitat de reforçar competències emocionals i socials per prevenir conflictes i promoure un ambient d’aprenentatge més positiu i segur.

Al llarg de les setmanes he detectat que diversos alumnes mostren estrès, dificultats per identificar i expressar emocions, desmotivació acadèmica i una baixa percepció de competència personal. A més, el grup en general presenta moments de tensió, interrupcions freqüents i baixa cohesió. Aquestes observacions coincideixen amb les necessitats recollides anteriorment a la DAFO i en els objectius del PEC del centre, que té com a finalitat la inclusió, el benestar i el desenvolupament integral de l’alumnat.

Per això considero necessari plantejar una intervenció que ajudi l’alumnat a regular-se, identificar emocions, augmentar la motivació i millorar el vincle amb el grup.

D’aquesta anàlisi sorgeix la proposta de millora: un pla d’intervenció psicopedagògica, la qual es durà a terme en tres sessions centrades en educació emocional, motivació i cohesió de grup. L’objectiu principal és reforçar el benestar emocional i la implicació acadèmica, així com promoure dinàmiques de convivència positives. El pla combina metodologies actives, dinàmiques participatives i instruments d’avaluació que permeten mesurar el progrés i ajustar el procés.

Durant les primeres setmanes de pràctiques he pogut observar que la coordinació entre el centre psicopedagògic, les escoles i les famílies presenta mancances importants. Tot i que existeixen alguns documents interns i registres puntuals, la informació no circula de manera sistemàtica ni estructurada. Això genera variabilitat en el seguiment dels infants, duplicació de tasques i dificultats per garantir una intervenció coherent entre professionals.

A partir de la revisió documental i l’observació de sessions, he identificat diversos punts crítics: falta de registre unificat, coordinacions poc freqüents o irregulars, absència d’un model comú de retorn a les famílies, i inexistència d’un protocol clar que estableixi com ha de ser la comunicació entre els diferents agents educatius.

Davant aquesta necessitat, he iniciat la planificació d’una millora basada en el disseny i implementació d’un protocol intern de coordinació, que inclou fitxes de registre, pautes d’intervenció, models d’informe i un esquema de seguiment psicopedagògic. L’objectiu principal és establir un sistema coherent, útil i aplicable que millori la qualitat de la comunicació entre centre, escola i família.

Aquesta actuació respon al compromís professional establert pel Codi Deontològic del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC, 2013), que destaca la responsabilitat dels professionals de la pedagogia i la psicopedagogia en garantir una actuació rigorosa i una coordinació adequada amb els diferents agents educatius implicats.

A mesura que avanci el disseny i pilotatge del protocol, aniré registrant els progressos, dificultats i ajustos realitzats per garantir que la proposta final sigui útil, funcional i adaptada al centre.